dissabte, 18 de maig de 2013

Enardir més lectors

Mathias Enard viu i escriu a Barcelona. En francès. És un home discret, que ha participat en diverses revistes culturals, un ecosistema en perill de mort pel xoc de dos trens culturals anomenats producció i consum. Enard ha anat teixint una obra novel·lística en francès traduïda al castellà i al català. Des de la multipremiada Zona (2009), que les seves obres arriben cada cop a més lectors. Una de les virtuts d'Enard és que no es repeteix ni resulta gens previsible. Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants (2010) és una estilitzada novel·la breu que recorda el Baricco de Seda. Michelangelo Buonarroti fuig del Papa i desembarca a la cort del soldà Baiazet II de Constantinoble per dissenyar un pont que el seu gran competidor, Leonardo da Vinci, no ha estat capaç de fer. En canvi, L'alcohol i la nostàlgia (2011) és un guió radiofònic travestit de novel·la que aconsegueix transmetre el vertigen de la gran narrativa russa. Un llibre de títol txèkhovià que remou aigües profundes del lector. Una trucada desperta Mathias. És Jeanne, una antiga nòvia que ara viu a Rússia i l'informa de la mort de Vladimir, amb qui van formar un triangle amorós. La narració ressegueix el llarg trajecte al tren transsiberià que Mathias fa al costat del cadàver de Vladimir per anar-lo a enterrar al seu poble natal. L'alcohol, omnipresent, dota la història d'un emboirament quasi espectral. Hi desfila la guerra civil de Trotski, l'ombra del gulag i l'alè tràgic de la millor literatura russa.
 
Ara, Mathias Enard ha anat més enllà mitjançant l'arriscat mètode d'anar més ençà. La seva última novel·la estreny el cercle del temps i de l'espai, perquè acaba passant ara i aquí. Ara, en l'ara convuls d'aquesta omnipresent crisi, i aquí, al carrer Robadors del Raval barceloní. La traducció catalana, com sempre de Mercè Ubach, ajusta el títol a l'espai germinal de la novel·la: Carrer Robadors (2012). En la versió original Enard opta per  Rue des Voleurs i la traducció al castellà s'acull a la literalitat: Calle de los ladrones. La poderosa primera persona d'un jove marroquí de Tànger ens fa partícips de la seva aventura de creixement. Els trencaments consecutius de la seva família (l'enxampen al llit amb una cosina), amics (resulten ser d'una organització islamista) i país (s'enamora d'una barcelonina) el situen al carrer de Robadors de Barcelona, seguint en paral·lel les primaveres dels països àrabs i la contestació social del 15M. Malestars socials en la distància i a la cantonada que Enard aconsegueix retratar amb solvència des dels budells mateixos d'aquest magma indefinible que els contertulians habituals analitzen intel·lectualment cada dia. Carrer Robadors és una aposta de risc. Enard se'n surt. El seu narrador arrossega el lector en la percepció d'una realitat coneguda des d'un punt de vista desconegut. La seva lectura fa constatar que les novel·les d'autors com Tahar Ben Jelloun són del segle passat.


Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura, 18/5/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir