Futbol i objectius

El món del futbol és un dels àmbits públics amb més exposició mediàtica. Potser per això plana una certa saturació ambiental que contrasta amb l'interès creixent dels seguidors més insaciables. El gran nombre d'èxits esportius en pocs anys han fet de Barcelona una ciutat instal·lada en la repetició de rituals futbolístics. En aquest sentit s'agraeixen les novetats, com per exemple que hi hagi culers a Canaletes després d'un Espanyol-Madrid que acaba en empat. És com si tot passés una mica fora de lloc. Certament, enguany la deslocalització ha estat un factor important, amb un Tito Vilanova dirigint l'equip des de Nova York en un tram vital de la temporada i un Leo Messi suplent per sorpresa assistint des de la banqueta a la desfeta contra el Bayern. La memòria blaugrana encara recorda les dues lligues de Tenerife, però en aquelles dues ocasions el Barça va esperar la notícia amb els auriculars de ràdio a l'orella i els peus falcats a la gespa del Camp Nou. Com la recordarem, aquesta? La lliga del sofà, els tuits i l'empat de Cornellà-El Prat? Els primers jugadors a celebrar-la (Iniesta, Pinto, Alves) ho van fer per tuit des de casa. Ningú no els podrà retreure que celebressin ni una victòria de l'Espanyol ni una derrota del Madrid. Però aquests últims anys d'èxtasi blaugrana no ens haurien d'obnubilar és del compte. Els culers hauríem de ser capaços d'entendre que hi ha vida més enllà del Barça. I de vegades no cal anar gaire lluny. Fixem-nos en el futbol gironí, per exemple.
 
A banda de les heroiques trifulgues del Girona FC per pujar a Primera, segueixo amb interès creixent la lluita de la Unió Esportiva Quart per ser fidel al seu destí. El Quart és un equip jove, fundat l'any 1971 al municipi homònim d'uns tres mil habitants a la comarca del Gironès, que competeix al grup 1 de la Segona Territorial Catalana (el que abans en deien Segona Regional), l'única categoria que no pots perdre, bàsicament perquè per sota no n'hi ha cap altra. Però el Quart és dels bons, de Segona Catalana, i malda per ocupar els primers llocs de la taula. La temporada passada va quedar tercer amb 55 punts, per darrere de la UE La Jonquera (68) i el CF Palafrugell (62) i just un punt per davant dels dos equips que van quedar quarts amb 54: CE Bescanó i CE Abadessenc. Enguany els quartencs tornen a ser on eren. El Quart es mou entre el tercer i el cinquè lloc, en aferrissada competició amb l'Abadessenc i el Camprodon. En aquest punt de la temporada 2012-2013, la incògnita més apassionant que ens depara el món del futbol és saber si els homes de la UE Quart aconseguiran l'objectiu de ser fidels al seu destí i acabar la lliga en quart lloc.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum, 14-5-13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma