L'altra cua del súper

Les notícies de l'alta muntanya barregen últimament proeses, reptes, accidents i rescats. Som a la temporada alta, ja em perdonaran la redundància, i els alpinistes aprofiten per atacar vuitmils a l'Himàlaia. Els mitjans de comunicació es fan ressò de l'activitat alpinista d'elit. Més enllà de l'èpica nívia destaca una creixent dèria col·leccionista. Es veu que cada cop hi ha més escaladors que volen completar el carnet de vuitmils, una cursa de fons per etapes que pot durar anys. I d'altres que dediquen les llargues hores d'ascensió i les vetllades interminables al campament base a imaginar reptes prou mediàtics per generar titulars a peu pla. Me n'invento un a tall d'exemple, que per alguna cosa sóc novel·lista: durant set anys seguits passar el dia de Sant Fermí a 7777 metres exactes tot filmant un reportatge de 77 minuts en pla seqüència mentre els altres sis membres de l'expedició reciten el número 7777 en 77 llengües diferents. Potser cal dir-se Albert Serra per col·locar una pel·lícula així als festivals més prestigiosos de cinema, però de més verdes en maduren. De totes les dades, proeses, històries i drames que aquests dies baixen de les altures himalaiques a les planures multimediàtiques n'hi ha una que m'ha deixat de pedra. Els noruecs Christian Elde (37 anys) i Trond Eilertsen (57) van declarar a The Guardian que el dissabte (18 de maig) es van passar dues hores i mitja fent cua en diversos punts estratègics de l'ascensió abans de poder coronar l'Everest. Dues hores i mitja! Ni el peatge de Martorell! Les cues es van formar just davant dels obstacles tècnicament més difícils, que alguns alpinistes poc experimentats triguen molt a superar.
 
La informació que Jason Burke signa a Katmandú inclou més xifres espaordidores. El mateix dissabte unes cent persones més havien intentat coronar el sostre del món amb poques hores de separació entre cada grup. Aquesta temporada són més de 700 els muntanyencs acreditats per fer-ho. Entre els que ja ho han aconseguit, hi ha famosets diversos (un príncep qatarí, una estrella del cinema nepalesa...) i també n'hi ha d'estètica Guinness: la primera dona amb un membre amputat que ho aconsegueix, la primera dona d'Aràbia Saudita, la primera paquistanesa... De fet, ben aviat es donarà una aferrissada lluita geriàtrica per veure qui és  el primer en una modalitat que obtindrà molt de ressò mediàtic: Yuichiro Miura (japonès de 80 anys) i Min Bahadur Sherchan (nepalès de 81) rivalitzaran per ser l'home de més edat que hagi coronat mai l'Everest. Dir que l'Everest sembla la cabina dels germans Marx seria inexacte. Sembla el cambril de la marededéu de Montserrat.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum, 28/5/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma