dilluns, 6 de maig de 2013

Pintar la història

Es diu que els vencedors escriuen la història. La carta de presentació de Pepe Serra com a nou director del MNAC demostra que també la pinten. L'operació que suposa l'exposició i llibre del quadre La batalla de Tetuan de Marià Fortuny resulta molt interessant. D'entrada, perquè és un dels grans quadres de l'art català del segle XIX, però també perquè exemplifica d'una manera diàfana el polisíl·lab amb què més gestors culturals s'han embarbussat en els últims temps: la multidisciplinaritat. Fortuny va fer aquesta pintura de gran format per encàrrec. Tenia vint-i-dos anys quan la Diputació li va encomanar una obra sobre la guerra del Marroc, en la qual molts dels nostres rebesavis van ser carn de canó. Fortuny es va passar tres mesos al nord d'Àfrica. No va ser a la batalla de Tetuan però va prendre apunts del natural a la de Wad-Ras i va comptar amb suport fotogràfic i figurants, un veritable antecedent del que serien les produccions cinematogràfiques al segle XX. Documentar el making of del quadre, pintat en un taller de Roma, té un interès evident, i cartografiar-ne sectors per analitzar-los un per un com si fos un atles un encert colossal. La proposta del MNAC trascendeix els aspectes pictòrics i permet abordar qüestions de tota índole des de la perspectiva actual. La mateixa història de l'encàrrec i posterior periple de la pintura permet reflexionar sobre el paper propagandístic de l'art en relació amb el poder. L'adquisició de l'obra (per 50.000 pessetes de l'època, una fortuna) fins i tot va desfermar una campanya en contra del diari republicà El Diluvio. La posterior reivindicació per part de Dalí va ajudar a internacionalitzar Fortuny. L'exposició i el llibre del MNAC posen èmfasi en el context d'aquesta obra que no ha arribat al seu emplaçament actual fins al segle XXI: l'any 2004.
El mateix 2004 es va subhastar a Christie's un altre quadre de temàtica històrica que reprodueix la mort del capità Cook a la badia de Kealakekua, a Hawaii. La mort de Cook es va produir l'any 1779 i el quadre el va pintar John Cleveley en 1784, a partir dels dibuixos fets a bord per, entre d'altres, son germà James, que hi exercia de fuster. La pintura original de Cleveley va propiciar moltes còpies, com la que es pot veure al Museu d'Art de Honolulu, en la qual el capità Cook surt retratat com un pacificador que intenta fer de mitjancer en el conflicte entre els seus mariners i els natius. Però en l'original de Cleveley, que havia romàs en mans d'una família anglesa fins al 2004, el capità Cook apareix en actitud clarament violenta, lluitant contra els natius que al capdavall el van matar. De moment, cap museu anglosaxó no s'ha atrevit a fer una operació com la que el MNAC proposa amb La Batalla de Tetuan. Potser l'exposició contextualitzada de portades de La Razón que vaig proposar al seu dilecte director un dilluns des de El món a RAC1 no s'hauria de fer al MACBA sinó al MNAC.

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura. 4/5/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir