Veritat de la bona

D’entre els que abans, tot fullejant el diari de bon matí, donàvem un cop d’ull a l’horòscop, som molts els que ho hem substituït per la frase del dia de l’Any Espriu que es publica a la segona plana de l’Ara i radien també per Catalunya Ràdio. Vegem la frase espriuenca del dia d’ahir: “Les actituds mentals obcecades donen pas sense trigança a fets sense remei”. Només s’hi ha d’afegir: “Obre’t a nous horitzons”. O bé: “Un mal dia per als canvis”.  També em va cridar l’atenció aquesta altra frase del dia, publicada el 12 d’abril: “Aquest demà que ja és resplandor cristal·lina d’alba”, que és una manera poètica i subtil de dir “Coneixeràs l’home dels teus somnis”. No és gaire distant, el to, ja que sovint els horòscops estan redactats per poetes encoberts que pugnen per donar a conèixer la seva obra poètica a través dels dotze signes del Zodíac.

Cada matí, a la ràdio, sentim la veu revellida de Salvador Espriu que ens arenga solemniós: “Direm la veritat sense repòs”. Ho deuen haver sentit molts cops, n’estic segur. Fins i tot en algunes escoles els nens l’imiten a l’hora del pati. El que em va sorprendre és que el dimarts 30 de maig la frase del dia d’Espriu n’era aquesta variant: “Imposaràs la veritat fins a la mort, sense l’ajut de cap consol”. Ja ho veuen, ni repòs, ni consol. No hi ha manera d’estar content, en aquest món.

El que no em queda gens clar és si la veritat senzillament l’haig de dir o en canvi l’haig d’imposar. Si havent dinat, un diumenge qualsevol, allò que fas la sobretaula amb els amics, vas i dius la veritat, així com si res, sense que hi hagis d’insistir gaire perquè ha quedat prou clara i tot seguit ens posem a jugar a dòmino sense més entrebancs. O has d’anar més a fons i l’has d’imposar, Espriu no ens assenyala amb quins mecanismes coercitius. Si a bufetades o retorçant-li el braç.
 
Enric Gomà, Ara, dimecres 8 de maig del 2013.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma