diumenge, 2 de juny de 2013

Coloms contra gavines

Torno a casa al migdia i a la vorera del carrer Princesa, en el punt on es fa més ampla, hi ha dos nois que discuteixen amb ganes. Els sento des de lluny perquè gesticulen i parlen molt fort, i mentre m’hi vaig acostant aposto amb mi mateix a veure si arribaran a les mans. Unes quantes persones més —una àvia amb un gosset i uns adolescents que vénen de l’escola— s’hi han aturat a veure què. Quan m’hi aturo jo, veig que un dels nois porta un casc a la mà i assenyala una moto, mentre que l’altre té al costat una bicicleta de carreres —és a terra, com si hagués caigut.

Escolto què diuen i de seguida entenc la situació: el de la moto havia pujat a la vorera per aparcar-la, el de la bici hi circulava en contra direcció. Tots dos anaven massa ràpid i, quan s’han creuat, s’han tocat. No ha passat res, però es podien haver fet mal i ara discuteixen qui en té la culpa. El noi de la moto diu alguna cosa i em mira buscant complicitat, però jo l’ignoro. També ignoro el ciclista. Si haguessin anat pel mig del carrer, com ha de ser, ara no serien aquí. Fa temps que l’ajuntament és permissiu amb els ciclistes que envaeixen les voreres, a velocitat d’esprint, i amb els motoristes que aparquen on els dóna la gana.

L’àvia diu “anem, Ruski” i continua cap al parc. Es nota que vol arribar-hi abans que el gos faci les necessitats a la vorera (si ho fa al parc, en algun parterre de gespa, s’estalvia d’haver-les de recollir). Jo també me’n vaig i mentre m’allunyo sento com els dos nois discuteixen. Repeteixen el mateix tota l’estona. Si un no cedeix, se’ls farà l’hora de dinar. Em creuo amb un veí i em pregunta què passa. “Res, tonteries”, faig jo.

Mitja hora més tard, surto al balcó de casa i miro si els dos paios encara són allà discutint-se. Casualment, al seu lloc ara hi ha una gavina que es baralla amb un colom. En aquest barri n’hi ha moltes. Un ocellot és més fort i l’altre és més àgil i ràpid. Si em preguntessin qui vull que guanyi, diria: “Cap. Tant l
’un com l’altre em fan ràbia”. Després tots dos animals lluiten fins que a la vorera només hi queda un escampall de plomes.

Jordi Puntí, El Periódico, 27 de maig del 2013. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir