Cultura furtiva

Pel juny, la falç al puny i els pares als festivals de final de curs aplaudint els fills de lluny. I no només a l'escola regular, sinó també als centres educatius que imparteixen disciplines artístiques extraescolars. De fet, les parelles amb més d'un fill sovint han de dividir-se per atendre els múltiples compromisos que figuren a les seves agendes atapeïdes d'activitats: teatre, dansa, cant coral, patinatge artístic, circ, música... Els auditoris, teatrets, sales polivalents i altres espais reciclats s'omplen de nervis i fotògrafs improvisats que immortalitzen actuacions impecables (i pecables) d'infants (i infantes) enfundats en disfresses indescriptibles. Tot plegat rematat amb sorolloses ovacions i llàgrimes furtives. Més enllà del factor emocional, sempre important, hi ha vegades que les úniques aportacions remarcables d'aquests festivals són les de vestuari. Algunes, però, van més enllà.
 
Avui i demà el Casal de Font d'en Fargues del meu barri acull un veritable esdeveniment cultural. L'escola de música Pausa, una de les quatre que operen al barri, celebra els seus 20 anys de vida amb un musical fet de cap i de nou pels seus alumnes que porta per títol Saupa. Com que no hi estic pas involucrat, més enllà de conèixer alguns joves del barri que hi participen, en puc parlar sense ambages: és un exemple miraculós de cultura (furtiva) de base. Saupa, anagrama de Pausa, és un nom estrany que correspon a  Societat d'Amics Units Per l'Art. Però també és nom de peix. Un peix dels espàrids que viu arran de la costa i és herbívor. La col·laboració especial de La Nau, taller d'arts plàstiques del barri, farà pujar a escena el gran peix que dóna nom a l'escola de música de l'obra. Dirigits per dos joves alumnes que tot just deuen tenir les mateixes dues dècades d'edat que l'escola, els intèrprets descabdellen una clàssica història d'amor entre un noi i una noia amb números musicals, balls i tots els ingredients del gènere. Mimètics però inèdits: textos, músiques, lletres, coreografies...

Com que l'Escola Pausa és, fonamentalment, una escola de música, totes les cançons del musical són interpretades per quinze músics (alumnes i professors), però en dues escenes concretes s'hi afegeix una banda de vents amb vuit saxos i clarinets, i catorze components més de l'orquestra. Els cors congreguen cinquanta-cinc cantaires, vint-i-cinc adults (pares i mares) i trenta joves. Els papers principals del musical els interpreten quinze actors i actrius, flanquejats per nou ballarins. Si hi afegim els dotze membres de l'equip tècnic (so i llum, vestuari, atretzo, maquillatge, regidors), arribem a un nombre total de cent vint-i-cinc persones i un peix. Ateses les dimensions del teatre del Casal, el primer miracle serà encabir-los. Però el més important és que aquest musical que s'estrena avui parteix d'una experiència pedagògica i esdevé una creació artística. De l'ensenyament a la cultura, tots en comitiva i sense Iva. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura. 1/6/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma