dimarts, 11 de juny de 2013

Dalí vist com Salvador temós

Quan Joan Coromines deia que la llengua és un arxiu de memòria històrica es referia al poder evocador de les paraules, que sovint actuen de neurotransmissors. Fa poc he topat amb un cas que ho corrobora. Una paraula que mai abans no havia sentit  em va projectar a una època. Era a Ciutadella de Menorca, a la Casa de Cultura en què s'ha transformat l'antiga escola de Sa Plaça. M'hi havia convidat l'escriptora menorquina Maite Salord, que coordina el grup de lectura Plaça de Lletres. Cada mes llegeixen un llibre, triat per votació entre els membres del grup, i es reuneixen a comentar-lo, si pot ser amb l'autor. El dissabte 1 de juny hi vam comentar Plans de futur. Com que les famílies figuerenques Sunyer i Carbona, protagonistes de la novel·la, van tenir una relació molt estreta amb els Dalí, algunes de les preguntes van anar en aquesta direcció. Entre d'altres, va sorgir el tema de l'obsessió de Salvador Dalí pel doble, derivat del que en podríem dir la seva redundància vital. És prou conegut que els pares de Dalí li van posar el mateix nom Salvador que havia dut un seu germà mort, i aquesta circumstància va ser central en la construcció de la complexa personalitat daliniana. Un dels participants en la tertúlia va dir “sí que és ver, Dalí era temós”. I ja hi vam ser.

Com que jo no havia sentit mai la paraula, me la vaig fer explicar. Va resultar ser un adjectiu amb dos usos prou distints. M'acullo, ara que escric aquest rum-rum, a les definicions que he trobat al Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, l'únic en el qual figura el terme. El fan derivar etimològicament de tema i el situen només a Menorca. D'una banda, “massa insistent, obstinat en una mateixa cosa”, exemplificat amb una frase de L'Avenç (1891): “Mosques impertinents y temoses que per tot s'afiquen”. El segon és l'ús que buscava: “Es diu temós acompanyant el nom de baptisme d'una persona que duu el mateix nom que el seu germà mort, o sia, que insisteix a portar el mateix nom: ‘En Miquel temós’, ‘En Joan temós’”. A Menorca, doncs, haurien conegut el petit Dalí com “En Salvador temós”. I prou tema que va donar, el segon Salvador Dalí! El descobriment del mot em va projectar a un temps llunyà, d'alts índexs de mortaldat infantil. Dalí va néixer l'any 1904. L'arxiu immaterial del que parlava Coromines, doncs, ens permet reviure la història pronunciant un sol mot. Però la memòria històrica té les seves sorpreses. Dos dels meus interlocutors a Ciutadella, una dona i un home que tot just seixantejaven, em van deixar de pedra amb quatre paraules més: “jo també som temós”. Tots dos són records vivents dels seus germans morts. Homònims.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 11/6/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir