Matar el missatger

 Aquests dies ha començat als Estats Units el judici contra Bradley Manning, el soldat que va filtrar a Wikileaks milers de documents secrets. Manning és en presó preventiva des de fa més de tres anys i el procés d’ara es presenta com un dilema moral. ¿Es pot considerar que l’acció de Manning és l’obra d’un criminal, perquè la seva informació va posar en perill la vida dels soldats americans? ¿O en canvi són les filtracions d’un pacifista que denunciava el que vivia en persona a la guerra d’Iraq? Davant l’amenaça de la justícia militar, que vol empresonar-lo de per vida, fa temps que Manning té el suport intel·lectual dels sectors més liberals: només és un missatger, diuen. Al cap i a la fi, les filtracions més rellevants (com ara el vídeo d’un atac en helicòpter en què van matar un periodista de Reuters) mostraven els errors i els abusos dels soldats nord-americans, i és molt probable que sense Manning no s’haguessin conegut mai.

Coincidint amb el procés, fa poc s’ha estrenat als Estats Units el documental We steal secrets: the story of Wikileaks, del director Alex Gibney. Quan el vaig veure, ara fa unes setmanes, vaig adonar-me que el context és essencial per entendre millor el conflicte. Gràcies al report de periodistes experts, el film descriu la trajectòria de Wikileaks i la personalitat del seu fundador, Julian Assange. De mica en mica el focus es va obrint i hi apareixen figures claus de la història: els diversos excol·laboradors d’Assange, o Adrian Lamo, el hacker que va lliurar Manning a la policia, o les dues noies sueques que van denunciar Assange per violació. També Bradley Manning, esclar. El perfil de Manning és revelador per comprendre millor les seves raons, amb la seva crisi d’identitat sexual, la timidesa o l’exèrcit com a fugida endavant.

Confinat a l’ambaixada de l’Equador a Londres, Julian Assange hi apareix sense gaires mitificacions. Rere el líder mediàtic i d’instint rebel, veiem també un individu astut, amb un ideari anarquista particular i sense gens d’empatia amb els altres. El film es clou amb els plans d’Assange per presentar-se com a candidat a senador a les eleccions australianes al setembre. ¿Pot ser un pas per aconseguir immunitat parlamentària i sortir finalment del captiveri.

Jordi Puntí, El Periódico, 8 de juny del 2013.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma