dimarts, 4 de juny de 2013

Mots d'ultratomba

Un equip d'investigadors liderat per Mark Pagel, de la Universitat de Reading, ha revolucionat el panorama lingüístic internacional amb la publicació al  PNAS ( Proceedings of the National Academy of Sciences, vol 110, núm 21) d'un estudi que retrocedeix més que cap altre en el passat del llenguatge verbal. El treball  Ultraconserved words point to deep language ancestry across Eurasia es basa en una llista de paraules ultraconservades en les diverses famílies lingüístiques que transporten prou informació per establir el seu passat comú. Ningú no dubta que el llatí  frater i el sànscrit  bhratar estan emparentats, en fraternal germandat amb el  brother anglès i el  frère francès. Però la tesi de Pagel i companyia és que va existir una mena de llenguatge protoeurasiàtic del qual provenen set famílies de llengües parlades en l’actualitat. I d'això fa uns quinze mil anys, més del doble de temps del que mai havia adjudicat cap hipòtesi lingüística al famós indoeuropeu. Val a dir que, tot i l’ampli ventall de llengües que en teoria cobreix,  aquest presumpte protoeurasiàtic no té cap relació amb les llengües allunyades de la gran massa continental eurasiàtica. Queden fora del seu abast algunes llengües africanes, totes les ameríndies i totes les dels aborígens australs. Però tampoc lliga amb d'altres tan importants com el xinès o el tibetà, que geogràficament haurien d'estar sota el seu influx.
 
El treball analític ha anat descartant paraules singulars per centrar-se en les que mantenen trets comuns. Resulta força desconcertant analitzar a fons la llista de les paraules que l'equip de Pagel anomena ultraconservades. L'únic terme present a les set famílies derivades del protoeurasiàtic sembla respondre a la pregunta “què és poesia?”:  tu . Curiosament,  jo només és similar en sis. Amb patrons comuns en cinc hi ha cinc altres mots ultraconservats: donar, no, aquell, nosaltres i qui. Més avall, però encara traçables en quatre de les set famílies lingüístiques hi ha altres verbs (sentir, estirar, fluir, escopir!), noms comuns (home, mare, mà, foc, cendres, cuc), adjectius (vell, negre) i altres partícules (aquest, què). Com que les paraules són un material força volàtil, el treball ha aixecat una certa controvèrsia. La principal crítica és que basteix una teoria a partir de molt pocs elements coincidents. Em sembla detectar en aquests investigadors la mateixa obsessió malaltissa que mostren els secessionistes lingüístics. L'única diferència és que a ells els aterreix la mera idea d'un origen lingüístic no comú, mentre que a blavers, gonellistes i lapaoistes sembla aterrir-los la mera idea d'un origen lingüístic comú. La por sí que és ultraconservadora.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 3/6/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir