dimarts, 25 de juny de 2013

Obsolescència planificada

L’obsolescència programada o planificada és un concepte que va néixer fa gairebé un segle, quan es van començar a produir aparells elèctrics en quantitats industrials i el lobby dels fabricants de bombetes es va posar d’acord en la qualitat dels materials incandescents perquè cada bombeta no durés més de mil hores. Parlem, doncs, de premeditar la vida útil d’un producte o servei durant la fase de disseny, per tal que l’aparell en qüestió tingui una vida limitada. L’objectiu és molt clar: no saturar el mercat i aconseguir mantenir-ne el consum. Els procediments també són fàcils d’entendre: materials més barats, ergo menys robustos. L’únic punt feble de l’obsolescència programada és el comunicatiu. El comprador que se n’assabenti haurà de començar a planificar la cara de babau que se li posarà el dia que el seu flamant aparell faci figa. Però la indústria tecnològica sempre ha sabut combatre preventivament aquest front. Ja l’any 1954, el dissenyador industrial nord-americà Brooks Stevens, en parlava en positiu. En una xerrada sobre publicitat a Minneapolis va popularitzar l’expressió planned obsolescence i la va definir així: “Es tracta d’inculcar al comprador el desig de posseir alguna cosa una mica més nova, una mica millor i una mica abans del que seria estrictament necessari”. Els sona? Si no saben de què els parlo busquin a prop dels endolls de casa, allà on hi ha monstres diversos connectats per un fil a carregadors de bateria.
Aquest Sant Joan, però, he descobert una modalitat d’obsolescència programada que subverteix el model industrial per la via artesanal. Vaig estrenar, per la revetlla, unes precioses espardenyes amb flames de foc dibuixades. Les vaig trobar a la Manual Alpargatera del carrer Avinyó i van donar-me un fullet de descompte per a les espardenyes noves de Sant Joan 2014 que es diu “Pla Foc Renovador”. D’entrada, he pensat que la previsió dels nostres espardenyers és molt superior a la dels nostres polítics, que qui sap on pararan, d’aquí a un any. I després m’he llegit la lletra menuda del descompte: “Si portes aquest fullet amb les teves espardenyes de foc velles o, si les has cremat com et proposem, amb la foto (a Facebook) de la celebració”. Això sí que és una obsolescència de bon planificar! En un estiu en puc trinxar tres parells, d’espardenyes! L’estiu que ve aquestes del foc aniran a la foguera. Ja era hora que el món de l’artesania s’apuntés a l’obsolescència programada! Em guardo el val del Pla Foc Renovador a la cartera i m’adono que el DNI em caduca el 25/6/2014, d’avui just en un any. És el procés sobiranista un altre cas d’obsolescència planificada?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 25/6/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir