dimecres, 5 de juny de 2013

Pim, Pam, Pum


Pim.
En el moment d'escriure això, Corea del Nord ha llançat sis míssils de curt abast al mar del Japó, al llarg dels últims tres dies. Em jugaria el
que vulgueu que, quan es publiqui aquest article, el nombre de míssils llançats pel govern de Kim Jong-un serà exactament nou.
Pam.
Un dels trets principals d'Ivan Niukhin –el personatge de Txèkov que Xavier Graset ha anat representant tan bé fins fa ben poc a l'obra Sobre els danys del tabac– és la superstició numerològica: en un moment de l'obra s'adona que casa seva, el número 13, té 13 finestres i que totes les seves filles van néixer un dia 13. Doncs per a Kim Jong-un, el número que compta és el 9, però no pas perquè sigui malastruc, ans el contrari: son avi, Kim Il-sung, va fundar l'estat nord-coreà el dia 9 de setembre (el novè mes) i va convertir les cinc províncies existents en nou; el menjar consumit pel mateix Kim Jong-un i els seus familiars prové de les exclusives granges Número 9; les matrícules dels seus cotxes i els dels militars d'elit porten els números 216 (2+1+6=9), i els guardaespatlles de l'anomenat gran successor pertanyen a la unitat 963. Segons el diari The Guardian, del qual he plagiat tota aquesta informació, el responsable d'aquesta obsessió pel 9 és un xaman coreà que va convèncer l'avi fundador ja esmentat que aquest número garantiria la felicitat tant d'ell com de la seva nissaga.
Pum.
La premsa mundial, The Guardian inclòs, té una tendència a recalcar aquests aspectes més aviat ridículs del règim juche, potser perquè això els assegura uns titulars divertits. Ara bé, segons Amnistia, l'estat nord-coreà no és del tot graciós. Es calcula que, a causa de la política autàrquica del govern, una tercera part dels nens nord-coreans encara pateixen malnutrició (durant els anys noranta, uns dos milions de ciutadans hi van morir de fam). A més a més, més de 200.000 persones viuen en sis camps de concentració en què es treballa des de les 7 fins a les 23.30 (amb una ració diària de 120 grams de blat podrit), la mutilació és un càstig habitual i els presoners que mengen l'herba que s'hi creix, als camps, són afusellats a l'acte. El pitjor d'aquests lagers nord-coreans –descrit pels fugitius Kim Yong i Shin Dong-hyuk– es diu Camp 14. Les autoritats, tan sensibles al misticisme numerològic, devien pensar que el número 13 portaria mala sort.

Matthew Tree, El Punt Avui, 27/05/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir