dimarts, 25 de juny de 2013

Record de Poblet (Fernando)

Manolo Ferreras, Fernando Poblet i Javier Rioyo.
Per un article de Javier Pérez Andújar m’assabento que la setmana passada va morir Fernando Poblet. El primer que recordo és la seva veu a la ràdio, ladicció pausada, el timbre esquerdat i el to entremaliat. Després el seu nom em teletransporta 30 anys enrere, als matins de l’estiu que vaig descobrir el millor programa de ràdio de l’època, Tiempos modernos, a Radio 3. Era el 1984 0 1985. El presentava Manolo Ferreras junt amb Javier Rioyo, i en aquells temps de democràcia tímida parlaven amb un desvergonyiment i una alegria que avui dia ja és impensable. Aleshores Radio 3 era l’altaveu de la movida madrilenya i Tiempos modernos semblava la sala de visites: música, entrevistes, llibres i xafarderies de la tribu. 

Com una vacuna per a tanta modernitat, cada dia Fernando Poblet llegia una contracrònica d’aquell Madrid canalla, però no com si fos un reaccionari, sinó com algú que ja està de tornada de tot. Poblet devia tenir uns 50 anys i es dirigia als Almodóvar, Alaska, Oukalele, Ceesepe i companyia com l’oncle liberal de la família. Aquells textos es van reunir poc després en una antologia, Contra la modernidad (Ediciones Libertarias). El volum m’ha acompanyat des d’aleshores, d’una casa a l’altra i sense perdre la mala llet. La prosa de Poblet era d’un barroquisme cheli, en la línia del Francisco Umbral articulista. Un exemple: “Se pierde el calor de la clandestinidad —que tantas veces se llama Clotilde— y los comunistas modernos empiezan a embarazar a sus secretarias (los socialistas, menos, porque como tenían que quitarse la corbata eran más lentos)”. Un altre: “Ya sabes lo que significa LSD, Loado Sea Dios, sobre todo en provincias”. Un altre: “Cultura no es hacer botijos con barro financiado”. Un altre: “El Fary es como un madelman tontito”.

Com sol passar amb tot el que és bo, el programa va durar poc. Després a Poblet el van passar a la matinada (Pabellón de insomnios) i ja li vaig perdre la pista. Sé que va escriure una novel·la, Tú serás Baudelaire, i que avui dia els seus llibres només es troben a les millors llibreries de vell d’internet. No us entretingueu.

Jordi Puntí, El Periódico, 22 de juny del 2013.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir