dimecres, 19 de juny de 2013

SGAE, aiguats i clarianes

Des de Sant Cugat del Vallès un lector que signa jomateix em convida a explicar la situació present a la SGAE, atès que sóc membre de la junta directiva (d’un total de 39) i del consell de direcció (d’un total de 14). Per descomptat que atendré la petició amb molt de gust. Només un detall, a jomateix li hauria agraït que signés amb el seu nom i no encaputxat amb un pseudònim, perquè en dirigir-me a algú que porta passamuntanyes tinc la impressió que estic dialogant amb les FARC.

Demà se celebrarà l’assemblea general de la SGAE a Madrid, amb el punt clau de l’aprovació dels comptes per part dels socis. Ja fa unes setmanes que corren rumors, acusacions, retrets, correus anònims (uns altres encaputxats, Adolfo Domínguez hauria d’obrir la Secció Passamuntanyes). L’objectiu a abatre és sempre el president Antón Reixa. Se’l fa responsable directe de totes i cadascuna de les decisions, quan moltes s’han votat per majoria en consell o junta. Quin pecat terrible hem comès? Mirar de combatre els falsos autors, els que signen obres sense haver-les ideat i que s’enduen uns guanys impressionants, i alhora eliminar l’escàndol de la música nocturna dels tarots, els bingos i semblants, aquells pianistes que toquen amb ulleres fumades en segon pla. D’aquesta manera beneficiem una immensa majoria de músics (compositors i lletristes) de televisió, mentre els afectats posen el crit en el cel perquè ja no podran continuar tocant l’orgue d’aquesta canongia.

Si hi sumem els enyoradissos de l’Antic Règim i unes quantes intrigues palatines per obtenir la presidència d’un petit (en remarco la mida) sector contrari a Antón Reixa i a la gestió actual, obtenim les isòbares de la borrasca. Que a l’Assemblea de demà no s’aprovessin els comptes és el seu gran desig. Per això actuen a la desesperada, entre el melodrama, la tragèdia i el gran guinyol.

Enric Gomà, Ara, dimecres 19 de juliol del 2013.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir