dimecres, 10 de juliol de 2013

Barcelona, la gran terrassa

 A mitja tarda estic assegut en una terrassa, al barri de Sant Pere, i arriba una noia amb un acordió. Quan està a punt de tocar, per l’altre extrem s’acosta un noi amb una guitarra. És alt, porta un barret de palla i somriu amb un somriure professional. Toca quatre acords de bossa nova i de seguida se li acosta la noia de l’acordió. Comencen a discutir sobre qui té el dret a tocar primer. Al cap d’un minut se’ls afegeix un músic africà i posa pau. Al final els dos nois se’n van a buscar altres terrasses del barri i la noia comença a tocar una cançó francesa, com si estiguéssim al cor de Montmartre. 

Aquestes disputes entre músics per posar banda sonora a les terrasses aviat no tindran cap sentit, perquè Barcelona és cada cop més un gran escenari a l’aire lliure i hi haurà lloc per tothom. Fa uns dies, a l’ajuntament, Convergència i Unió i el PP van aprovar una normativa per reordenar l’espai públic de les més de 4.200 terrasses que hi ha a la ciutat. Al principi els bars i restaurants afectats tenien por que es fixessin uns criteris molt estrictes, com ara la uniformitat en el tipus de taules i cadires o els para-sols (objectes que els surten de franc perquè porten publicitat) o l’lobligació de deixar entrar en els lavabos als passavolants (els turistes) que ho desitgessin. A l’hora de la veritat, però, les condicions els seran més aviat favorables i semblen pensades perquè hi hagi encara més terrasses. Per exemple: la normativa inclou 30 “zones singulars” de la ciutat que tindran un tracte especial per l’interès turístic. Si les posem sobre un mapa —de la Rambla del Raval al Port Olímpic, del carrer Fabra i Puig al Paral·lel—, ens adonarem que cobreixen pràcticament tot el territori.

És evident que la normativa busca incentivar el negoci de manera incondicional, però estaria bé que també fixés uns barems per als preus. Les terrasses sovint són l’excusa per afegir més d’un i de dos euros al preu habitual, com si fer una cervesa entre turistes recremats, músics que desentonen i venedors de flors fos un privilegi. Per no parlar de les terrasses dels hotels, aquesta nova moda pensada per timar els clients sota les estrelles: dies enrere, a la terrassa del pompós Grand Hotel Central, a la Via Laietana, em van clavar 13 euros per un gintònic... servit en copa de plàstic. 

Si la cosa continua així, arribarà un dia que tot Barcelona serà una gran terrassa, estiu i hivern, i l’euro de més el pagarem perquè ens deixin entrar al bar, lluny dels turistes, lluny  del brogit mundà.

Jordi Puntí, El Periódico, 8 de juliol del 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir