dilluns, 22 de juliol de 2013

Cartografia Grundig

Durant el segle XX la llengua catalana ha protagonitzat diverses obres magnes en l'àmbit lexicogràfic, la més important de les quals el diccionari de Pompeu Fabra. Al seu costat, emergeixen l'Alcover-Moll (que aplega de manera exhaustiva les variants valencianes i balears) o el Coromines (que es capbussa en la fascinant etimologia de cada mot). Hi ha més obres destacades, algunes d'elles en curs, perquè la lexicografia catalana sempre ha estat capdavantera a l'hora de sistematitzar els tresors verbals. N'hi ha una que em porta de corcoll. D'entrada, perquè no tinc cap prestatgeria on posar-la dreta, però també perquè en aquests últims quatre anys m'he trobat fent el que feien els seus autors fa quatre dècades: anant pels pobles amb l'Espartac Peran i l'equip d'exteriors del programa de TV3 Divendres per fer la secció “Paraules en ruta”. L'obra  és l'Atles lingüístic del domini català (IEC). El volum més recent ja és el sisè, signat per Joan Veny i Lídia Pons i Griera, que recull termes de la vida pastoral i dels animals domèstics. L'obra és de gran format (52x30 cm) i encabir llibres de mig metre  a la biblioteca requereix prestatgeries de mida monacal, però això no treu que el consulti còmodament falcat en un sofà. A més, el mateix projecte  inclou una versió reduïda de caràcter interpretatiu anomenada Petit Atles del qual ja han sortit tres volums.

En aquest sisè volum del gran, els termes cartografiats que contenen més varietat d'informació són els relatius al porc. Des del ganivet de matar-lo als budells, les entranyes, el pernil o la salmorra, la variació de denominacions i pronúncies és colossal. Del ganivet (o gavinet, guinavet, guinoveta) també se'n diu degollador, matador, acorador, punyalet o punxó en altres indrets del domini. Concretament en els 190 punts que abasta l'enquesta, des de Sales (1) a Guardamar (190). Tot i que Badia i Margarit ja havia començat a projectar una obra així l'any 1952, les enquestes de les qual prové el contingut es van fer entre 1964 i 1978, sempre a l'estiu, i fins al 1989 no se'n va poder plantejar la publicació, encara en curs. Cada enquesta constava de 2500 preguntes i requeria tres dies de feina a la població. Els enquestadors arribaven en cotxe de línia, buscaven informadors a través de l'ajuntament o el senyor rector i després en temptaven la paciència amb una enquesta d'hores. Aquests herois del treball de camp en l'època hippy van ser, principalment, Joan Veny, Lídia Pons, Joan Martí i Joaquim Rafel. Els seus quaderns són una joia, amb anotacions i dibuixets dignes dels viatges del capità Cook. Però la gran innovació del seu treball de camp va ser que van enregistrar les veus dels informadors per transcriure'n fonèticament la pronúncia. La doctora Pons encara recorda el que pesava l'andròmina que els ho va permetre: un magnetòfon Grundig TK de quinze quilos. Tots els volums de l'Atles pesaran més.

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura, 20/7/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir