Emparaulats i entaulats

L'empresa argentina Etermax que lidera Maximo Cavazzani acaba de treure una versió 2.0 del seu popular Apalabrados, també conegut com Angry Words. En dos anys l'aplicació ha aconseguit deu milions de descàrregues. Està disponible en catorze llengües, una de les quals el català, i permet fer partides simultànies amb usuaris coneguts o desconeguts d'arreu. Després de la febrosa sorpresa inicial, l'hàbit s'ha consolidat sense fer soroll, i ara ens n'arriba una versió millorada. Els etermaxistes hi han incorporat tres extres. D'una banda, un validador automàtic que, més enllà de dir-nos si la paraula és correcta, ens va indicant els punts que ens atorga en la posició que proposem. També podem consultar les fitxes que encara no han aparegut a la partida i que, per tant, pot tenir el rival. Finalment, en les llengües en les quals està disponible, podem consultar el significat de les paraules del tauler al diccionari de referència. El català, de moment, és només un lemari, però aquest és un dels punts clau per augmentar la fondària cultural d'un joc de lletres, apel·lar a la curiositat. Molts jugadors d'Scrabble en tenen prou de comprovar que la paraula que han format és acceptada com a vàlida, sense preocupar-se gens d'on prové ni de què vol dir. Això es veu agreujat en el cas de l'Apalabrados perquè les regles del joc no penalitzen les paraules incorrectes, de manera que els jugadors van provant combinacions com qui juga a la tómbola, fins que els toca. Ara, aquesta nova eina de consulta al diccionari com a mínim estableix els ponts que permeten accedir a la vida interior de les paraules i evitarà la sensació de futilitat que acompanyava certes partides plenes de mots estranys. 
 
Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum, 29/7/13
 
El més interessant de la nova versió és que els dissenyadors hi apliquen alguns dels encerts que han experimentat en altres jocs de lletres que també comercialitzen com el Mezcladitos o el Bingo Crack. El meu favorit és el primer, una mena de Boogle espasmòdic que permet formar paraules lliscant ràpidament per una graella de 4x4. Es veu que ja se l'han descarregat tres milions d'usuaris. Cada victòria permet obtenir monedes que després es poden bescanviar per alguns extres multiplicadors de punts. Però si l'encert no ens acompanya i el fons de pensions davalla, es pot acudir a la botiga i comprar-ne més a través d'un micropagament. Com que les versions més populars dels jocs sempre són les gratuïtes i la publicitat és una goma que no es pot estirar fins a l’infinit, aquesta és l'única via d'ingressos alternativa. Els editors de continguts culturals (diaris, revistes, llibres, pel·lícules, música, jocs) hauran d'estar molt atents a aquesta nova via de finançament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma