Hola Barcelona

Dimecres es va presentar a la fàbrica Moritz Goodbye Barcelona, un musical anglès triplement atípic que s'estrenarà al Teatre del Raval el 26 de setembre. Atípic perquè no és un musical-franquícia amb pressupost de superproducció. Atípic perquè parla de coses que van passar, i a més van passar aquí. Atípic perquè s'estrenarà traduït al català. La singularitat de la proposta rau en el tema del musical, inspirat en les Brigades Internacionals que van venir d'arreu a lluitar contra el feixisme. Els protagonistes són una mare i un fill, britànics, que viuen la Guerra Civil espanyola, tal com van fer desenes de milers de brigadistes que van decidir lluitar contra el feixisme, en una guerra que consideraven seva fins que les democràcies europees van decidir que els era més còmode conviure amb l'Espanya de Franco que no pas amb una República. La presentació també va ser atípica. D'entrada, perquè no és comú que ens ofereixin tastets dos mesos abans d'una estrena, però també perquè l'acte va tenir un ritme i una lògica que tampoc no solem associar al gènere de les presentacions culturals. Va durar una hora, més el que els amants del rugby anomenarien tercer temps cerveser, va aconseguir contextualitzar  la proposta escènica i, a més, va vèncer els espectadors per KO. 
 
Hi va ajudar el paper essencial de l'escriptor Matthew Tree com a mestre de cerimònies. Després d'un contundent pòrtic musical de l'Orfeó Català interpretant la cançó que dóna nom a Goodbye Barcelona, Matthew Tree va presentar el l'autor de l'obra, Karl Lewkowicz. Lewkowicz va explicar que la idea del musical va sorgir d'una col·lecció d'entrevistes a supervivents de les brigades internacionals britàniques que va publicar The Guardian. Des que el va estrenar a Londres l'any 2008, amb gran èxit, el seu somni  ha estat muntar-lo també a Barcelona, l'escenari principal de l'acció. El seu discurs, que va emmarcar la interpretació d'un parell més de belles cançons, va ser en català. En poques setmanes Karl Lewkowicz ha treballat fort per poder-lo llegir en la llengua del muntatge. Potser podríem apel·lar a l'efecte Guardiola. En tot cas és una decisió que ell no vol excepcional sinó lògica. Quan el musical es va presentar a Londres hi va intervenir l'historiador Paul Preston, especialista en la Guerra Civil espanyola. Dimecres, aquest paper el va fer l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, que va aportar dades per valorar el paper de les Brigades Internacionals i explicà amb claredat meridiana les circumstàncies que van desembocar en la seva marxa de Barcelona a finals de 1938.

L'últim número musical, també amb el suport de l'Orfeó, va provocar un aplaudiment d'intensitat operística, inusual en aquests casos, que va obrir el període de temps per donar suport financer al muntatge des de la plataforma de micromecenatge Verkami. Això sí que és invertir en la marca Barcelona.

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura 13/7/13 
 


Comentaris

  1. tenim un somni,
    si tambe es el vostre...
    us convidem a participar a aquest blog:

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

    us hi esperem !!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma