Lectures d’estiu i protecció solar

Parlant d’una novel·la que acaba de llegir, un amic em diu que li ha costat molt arribar al final perquè se li feia pesada. Li pregunto per què no la va deixar a mitges. El món està massa ple de llibres bons per perdre el temps llegint els que no ens agraden. El meu amic em contesta que acostuma a llegir els llibres fins al final, encara que li costi, i cita un crític que defensa aquesta actitud: la probabilitat que les millors pàgines del llibre siguin al final és la mateixa que al principi. Si l’abandones, mai no sabràs què t’esperava.

El meu amic no està sol. Segons les dades que ha publicat Goodreads, un fòrum de llibres a internet, més d’una tercera part dels lectors arriba fins al final peti qui peti. Aquesta obstinació em fa pensar en l’escriptor Tim Parks, que defensa tot el contrari. L’any passat va publicar un article al seu blog de la New York Review of Books en què es preguntava si cal acabar de llegir els llibres de ficció, fins i tot quan ens agraden de debò. Volem arribar al final, venia a dir, perquè les millors novel·les responen a una mescla perfecta d’estil i argument, però hi afegia amb ganes de provocar: “Un cop l’estructura està fixada i la bola de la narració ja roda, la necessitat d’un final esdevé una càrrega desafortunada, una torbació, la cloenda deplorable de tantes possibilitats”.

La proposta de Tim Parks funciona per excés, l’exagera per fer-nos reflexionar sobre la necessitat de triar bé les nostres lectures. Segons Goodreads, també, els principals motius que donen els lectors a l’hora d’abandonar una novel·la són: que és lenta i avorrida, que tracta el lector d’estúpid i que l’estil és pobre. Jo hi afegiria la falta d’informació i la influència de les modes. Ara a l’estiu, per exemple, ¿quants lectors es compraran una novel·la per anar de vacances, només una, i no l’acabaran mai? S’ha de saber triar, deixar-se aconsellar pels bons llibreters i no caure sempre en la temptació de llegir el que llegeix tothom. Els apartaments de la costa estan plens de llibres a mig llegir, totxos amb les pàgines tacades de protecció solar i les cobertes amb rastres de gelat. Ja se sap que les hores passen volant i a l’estiu la migdiada és deliciosa. Bona lectura!

Jordi Puntí, El Periódico, 20 de juliol del 2013.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma