dijous, 18 de juliol de 2013

Materials per a una història de l’atzar


Hi ha llibres que semblen haver nascut d’una juguesca, a la sobretaula d’un sopar ben regat, però que en el fons demanen un rigor i un treball intel·lectual que van més enllà de l’anècdota. Penso, per exemple, en 1913. Un año hace cien años (Salamandra), del periodista Florian Illies, una mena de biografia cultural de l’Europa en ebullició de 1913 i que segueix la pista de gent com Proust, Freud, Duchamp o Kafka. És el cas també d’un llibre curiós, que va aparèixer el 2011 i de moment, que jo sàpiga, encara no s’ha traduït. Es diu One on one i el va escriure el britànic Craig Brown, conegut pels seus articles paròdics a la ràdio i a la premsa escrita.
One on one recull “101 trobades reals” i les presenta de manera encadenada: un dia el tsar Nicolau II va coincidir amb Harry Houdini; un altre dia Houdini va coincidir amb Roosevelt, que va trobar-se amb H.G. Wells, que va trobar-se amb Stalin, que va trobar-se amb Gorki, etcètera. Brown sap combinar el sentit de l’humor, l’erudició i el gust per la casualitat. Les trobades són interessants pel que tenen d’imprevisible i transversal: Nancy Reagan i Andy Warhol, Marilyn Monroe i Khruschev, Laurence Olivier i J.D. Salinger, Groucho Marx i T.S. Eliot...

Per narrar-ne els detalls, l’autor se serveix de diaris, cartes, biografies i el que calgui, però a més hi afegeix el pebre de la literatura. El llibre comença i acaba amb Adolf Hitler, i la primera trobada és una bona mostra de l’esperit juganer. El 22 d’agost de 1931, Hitler és a Munic, a la seu del partit nazi, i surt a passejar. En un carrer proper hi ha el jove John Scott-Ellis, futur baró Howard de Waldel. Els seus pares, tips de veure’l ociós, l’han enviat a estudiar alemany a Munic, on ell s’ha comprat un cotxe. Aquell matí surt amb un amic a donar un volt per provar-lo. Quan gira una cantonada, no veu un vianant i l’atropella. Resulta que és Hitler i, per sort, no li ha fet mal. Es donen la mà. ¿Per sort? Anys després, el baró explicarà que va tenir el destí d’Europa a les seves mans. “Ai, si l’hagués mort!”, es lamentarà.

Jordi Puntí, El Periódico, 13 de juliol del 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir