Raça, Nació, Dret


Raça.
El Global Social Justice Journal (de la universitat canadenca de Cape Breton) acaba de publicar un informe sobre la reaparició de l'extrema dreta a Catalunya, signat per Luke Stobart, un investigador rigorós (al contrari de tants periodistes estrangers que fan veure que informen sobre el Principat).
Nació.
Ningú no se n'escapa, de l'ull que tot ho veu de Stobart, que critica tant l'actitud antinicab de la Paeria socialista com el racisme pseudocientíficament delirant d'Heribert Barrera. També hi ha una crítica, matisada, de l'anomenat nacionalisme cívic de CiU (sobretot d'U): tant l'esbombament de xifres alarmistes (i falses) sobre la immigració per part de Duran i Lleida com els intents (fallits) de l'alcalde de Vic de privar certs immigrants del dret a la salut són analitzats a fons. (A més, Stobart recalca, i ja era hora que algú ho fes, que és un error no parlar dels expatriats europeus pròspers o retirats –i no se'n parla mai, tot i que són legió a Catalunya– en els debats sobre aquest tema.)
Dret.
Potser la part més interessant de l'informe és quan Stobart –per bé que a Madrid tothom (assessors estatals, periodistes conservadors...) li assegura que el racisme a Catalunya és culpa dels “nacionalistes catalans”– afirma el contrari: “Els partits [catalans] més xenòfobs no tenen cap projecte nacional català.” És més: el racisme espanyol –representat a Catalunya, sempre segons Stobart, pel PPC i PxC i pels petits grups d'ultradreta– té unes arrels profundes a causa d'una concepció històrica d'Espanya segons la qual els musulmans (i fins fa poc els jueus) són enemics eterns de la coherència nacional. En fi, per als que vivim aquí, és una mica com si l'informe de Stobart hagués descobert la rambla del Raval: ja sabem que els unionistes espanyols dretans solen ser tan xenòfobs com anticatalans i els partits sobiranistes, explícitament antiracistes. Com també sabem que a Madrid –i entre els corresponsals estrangers que hi treballen– es considera que els independentistes catalans han de ser racistes gairebé per definició. Com es pot rectificar aquesta imatge errònia? Potser si es dóna el dret a decidir a tothom, vingui d'on vingui, quan arribi el moment de la consulta i així es veuria que molts dels que hem nascut fora també volem la sobirania? És un suggeriment, res més.

Matthew Tree, El Punt Avui, 30/06/2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma