dilluns, 8 de juliol de 2013

Sexe explícit

La presència del sexe en una obra d'art sempre en distorsiona la recepció. Hi ha veritables especialistes en l'ús de l'escabrositat sexual amb propòsits promocionals i també hi ha censors vocacionals que viuen glopejant l'adverbi prou tothora. Trobaríem una àmplia casuística d'obres de teatre, pel·lícules i propostes artístiques que es serveixen de l'escàndol sexual per fer-se notar i després resulten previsibles, abúliques o insofribles. En literatura això també passa, però com que l'efecte mai no és tan instantani ni massiu els farsants del victimisme solen buscar vies més directes i els grans escàndols literaris de totes les èpoques no han estat pas amb obres circumstancials o oportunistes. No crec que ningú pensi això de Madame Bovary, La Balada de la Presó de Reading o Lolita. Com a mínim avui. Però el mur de la moralitat sexual és desmuntable. S'alça i es desplaça segons l'època i l'entorn social. Al capdavall tots som fills de la nostra època i vivim en tensió constant amb els límits que trobem traçats en tots els àmbits. També el sexual.
 
El censor vocacional que tanta gent porta dins salta a partir d'un cert grau de transgressió i això es pot fixar exactament en termes jurídics, si convé, tal com es fa per qualificar moralment una pel·lícula segons el grau de sexe explícit que conté. Tot canvia si es mostra un pit amb mugró o un cul en moviment de bombeig. El reglamentisme aplicat al grau d'obscenitat pot arribar a extrems ridículs, però resulta lògic segons les necessitats preventives del llenguatge jurídic, igual com abans ho resultava en el llenguatge religiós. A Islands of History, l'antropòleg Marshall Sahlins en consigna un exemple deliciós, en el marc del xoc de civilitzacions que va implicar l'arribada del capità Cook a l'arxipèlag de Hawaii. Als anys vuitanta Sahlins va mantenir un interessant debat amb el seu col·lega Gananath Obeyesekere sobre la colonització de les illes polinèsies. Obeyesekere, nascut a Sri Lanka, negava als occidentals legitimitat per abordar el punt de vista dels pobles colonitzats.

Sahlins explica la dificultat dels missioners puritans que van anar a petar a Hawaii per traduir el sisè manament cristià a la llengua hawaiana. Es queixaven que els aborígens tenien una vintena de modalitats diferents del que ells consideraven “relacions sexuals il·lícites”, cadascuna amb la seva denominació, de manera que si en triaven una de concreta per traduir el sisè manament podria semblar que les altres dinou possibilitats seguien permeses segons el cristianisme. Al final, van optar per traduir-ho amb un genèric moe kolohe, i d'aquí que en hawaià el sisè manament, retraduït, sembli una broma: “no domiràs per aquí per allà amb mala intenció”. Sahlins ens decep quan després es declara incapaç de catalogar les vint modalitats sexuals hawaianes i, per treure's el mort de sobre, s'acull a una joiosa cita de Kipling que les augmenta fins a 69.

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura 6/7/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir