De dalt a baix o de baix a dalt?

Els diccionaris catalans recullen l'expressió de dalt a baix (d'un cap a l'altre d'alguna cosa) i no de baix a dalt. No vol dir que no existeixi, sinó que no està codificada. Com que els diccionaris són fotos fixes d'un realitat lingüística en constant evolució no m'estranyaria gens que els del futur la codifiquessin. Potser quan volguem dir que hem repassat exhaustivament alguna cosa dir que l'hem estudiada de baix a dalt no comportarà cap daltabaix. La setmana passada vaig publicar un rum-rum (Quedem a Poble Sec Dodotis, 17/IX/13) sobre el futur patrocini de les estacions del metro de Barcelona. Abans de redactar-lo vaig dedicar força temps a buscar associacions parada-marca que cridessin l'atenció: Bac de Roda Michelin, Collblanc Versace, Espanya Desigual, Sants Moritz, Clot Damm, Monumental Consum o Congrés Mango. Vaig provar d'imaginar la feina dels gabinets de comunicació d'aquestes empreses i vaig actuar com creia que ells actuarien. És a dir, repassant de dalt a baix la xarxa metropolitana per mirar quina estació lligava amb cada marca segons criteris menys tangibles que el nombre d'usuaris que hi passen cada dia. Però com que la realitat ho capgira tot, mentre jo repassava el mapa de dalt a baix les xarxes socials la meva columna suscitava rèpliques de baix a dalt amb patrocinis molt enraonats. 
 
Algunes de les meves propostes (una marca de formatge per a Rocafort, Sants Moritz o Marina Calzedonia)  milloren: Pizza Hut Rocafort (@manelnn51), Sants Cope (@kinscollons) i Marina d'Or (@elmarcmartinez). Però és que hi ha una munió d'aportacions noves que no havia ni ensumat. Algunes són pocasoltades (Tampax Pubilla Cases, Marina Costa Cruceros, Poble Sec Vaginesil, Espanya El Cobrador del frac), però d'altres demostren el poder subversiu del joc verbal a l'hora d'articular un pensament crític, massa vegades menystingut tant pels solemnes com pels graciosos. Una proposta fa èmfasi en l'omnipresència de la marca Barcelona: el que demana que l'estació de Tarragona (L3) la patrocini BCN World (@10jorditarrago). Les associacions d'humor semàntic fan que altres institucions centrals de la nostra societat també acabin rebent: Universitat Walt Disney (@unjoanqualsevol), Sagrada Família Durex (@vadoisu), Liceu GAES (@NilMorist), Girona Abertis AP7 (@elmarcmartinez) o Tres Torres TV3 Bodegas Torres (@deyzaguirre). A hores d'ara potser l'etiqueta de Twitter #metropatrocinat encara rep propostes. El que és segur és que els professionals de la comunicació han de mirar sota la taula (i la tauleta) per veure què els arriba de baix a dalt.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 23/9/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma