dissabte, 21 de setembre de 2013

Del dret i del revés

Torna el textualisme. Aquests últims dies hem assistit a alguns fenòmens inquietants que així ho demostren. Els nostres governants es comuniquen per carta, al Congrés de Madrid les intervencions parlades es llegeixen i els tuits venen de Panamà. Tots aquests textos insospitats requereixen exègetes aplicats que els llegeixin del dret i del revés per després obsequiar-nos amb la seva interpretació des de columnes i tertúlies. Farem bé, doncs, de parar atenció a un acte excepcional que se celebra avui a Món Sant Benet. El Club Palindròmic Internacional, format per verbívors de tot el món que es dediquen al noble conreu de les frases capicua, presenta avui el número 100 del seu butlletí, que duu per títol un neologisme capicua: Semagames. Albaigès en va publicar el número 1 l'any 1987 sense capçalera, apel·lant al dret a decidir dels lectors que pogués captar entre nou opcions: Alba Habla, Arte letra, Bul club, CCC, Eugologologologue, La breve verbal, Palclap, Rever i Semagames. Entre els primers palindromistes que van triar aquest darrer nom hi havia el col·leccionista Ramon Giné, que va impulsar-ne l'edició durant anys des de Vilallonga del Camp. Ara són el musicòleg Jesús Lladó i el poeta Pere Ruiz els qui encapçalen, amb Albaigès, el CPI. Avui, en la commemoració d'aquest número cent, parlaran tots tres, es procedirà a la lectura de fragments palindròmics per part d'alguns autors i es projectarà un audiovisual sobre la història. Participaran autors d'Alemanya, el País Basc, Madrid i Catalunya, que llegiran les seves creacions capicues en diverses llengües, igual com ho fan a cada butlletí, però el número especial reprodueix les obres d'autors que col·laboren des de Mèxic, les Canàries o París (l'escriptor, palindromista, compositor, bandoneista i flautista argentí Pablo Nemirovsky). La relació entre la palindromia i la música és molt directa. Ho demostra un altre dels membres del CPI que s'hi dedica professionalment, el gran Alfons Vilallonga, autor del primer musical palindròmic, el ja mític Turning point (1999) dirigit per Ernesto Collado.
 
Vilallonga aporta uns pornopalíndroms la mar de distrets: “¡Ea, con ropa porno cae!/ ¿Son eso senos?/ ¿Seno pones??/ No zé... pezón./ Masturba Ana a brut Sam/ Ay Ana mmmmm Ana ya/ Sam, mmmm más/ La turbé, uf! fue brutal/ Allí, tetilla/ A ti, tetita.../ Sam, a Ana amas/ La turba brutal...” La xilena Sylvia Tichauer n'aporta un que admet segones lectures: “La masa polaca acá lo pasa mal”. I el gracienc Xavi Torres n'afegeix un de títol ben revolucionari: “Sóc legió (roig el cos)”. Un dels dilemes dels palíndroms és escatir si s'inventen o es descobreixen. Potser els més llargs es componen, però els curts és segur que no. Mira que he dit vegades  “català a l'atac” i fins avui no he descobert que el nom de Catalunya també forma un d'aquells palíndroms que requerirà exegesi. “Catalunya, any u (l'atac)”.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 21/9/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir