divendres, 6 de setembre de 2013

Gib, Ral, Tar


Gib.
El 1940, l'aleshores ministre espanyol d'Afers Estrangers, Juan Beigbeder, va assegurar a l'ambaixador italià que Gibraltar estava a punt de caure “com una fruita madura”. Poc després, Franco va fer un discurs febril davant el consell nacional de la Falange: “Tenim un deure i una missió: agafar el comandament de Gibraltar.” L'optimisme d'ambdós homes es basava en l'esperança que Hitler i Mussolini guanyarien la guerra. 26 anys més tard –quan l'eix feixista ja era història– Franco va admetre: “La fruita encara no és prou madura.”
Ral.
El 1704, una flota angloholandesa –que incloïa un contingent de soldats catalans– va ocupar el Penyal durant la guerra de Successió. El 1713, la corona de Castella va donar Gibraltar –“per sempre més”, segons el text del tractat d'Utrecht– als anglesos. El 1783, havent obviat el tractat i assetjat Gibraltar diverses vegades, sense èxit, Espanya finalment va cedir-ne la sobirania definitivament a la Gran Bretanya –al tractat de Versalles– a canvi de Menorca.
Tar.
De manera que si Gibraltar tornés a ser espanyol, seria lògic que Menorca tornés a ser britànica (si hagués de triar entre els dos, no dubtaria ni un minut a bescanviar una roca lletja per la perla de les Balears, amb l'al·licient afegit de poder gaudir de la cara que faria José Ramón Bauzá en veure la Union Jack hissada a Maó). Ara bé, atès que estem parlant d'esdeveniments que van tenir lloc fa segles, no estaria de més recordar que els primers a establir-se permanentment al Penyal –i donar-li el nom, que és una derivació de Jabel Tariq, o sigui ‘mont de Tariq'– eren els musulmans de l'Àfrica del nord, el 711. Així que potser seria més just tornar Gibraltar al Marroc. Fa uns anys, un patriota castellanista va preguntar a un amic meu anglès si Gibraltar havia de ser anglès o espanyol i l'amic va contestar que Gibraltar hauria de pertànyer als micos (que l'habiten des de fa mil·lennis). En tot cas, la constitució gibraltarenya del 2006 garanteix el ple autogovern als éssers humans que també hi viuen i prohibeix que el govern britànic cedeixi Gibraltar a un altre país sense el permís d'aquests. Repetim: això ho diu la Constitució. I segons el mateix president d'Espanya (6/12/12) les constitucions s'han de respectar perquè són “les regles que entre tots ens marquem, una referència de convivència”. Ah.

Matthew Tree, El Punt Avui, 25/08/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir