La seva manera d'ajudar

Danone és una marca global prou coneguda que es dedica als productes de la via làctia des de 1919. L'empresa original va néixer al barri del Raval, concretament al número 16 del carrer dels Àngels. La va fundar Isaac Carasso, un sefardita nascut a l'actual Tessalònica que s'havia establert a Barcelona l'any 1916. Carasso va batejar la seva empresa amb el nom familiar que rebia Daniel, el seu primogènit. Tot i que alguns anglosaxons posen el focus en el número 1 de Dan-One, en realitat devia ser una mera imitació de la pronúncia embarbussada del xiquet, igual com Mamen ho és de Carmen. Avui Danone és un grup empresarial amb seu a París i comercialitza un munt de productes lactis i begudes. Aquests dies s'emet un espot televisiu seu que publicita una de les periòdiques promocions amb què els productes d'alimentació miren de captar la clientela. No arriba a la freqüència d'emissió dels anuncis de reciclatge d'envasos però segur que l'han vist. És de la sèrie “Danone alimenta somriures”. Hi surt una família amb adolescent arquetípic, una mare preocupada per la comunicació amb el seu plançó i una via insospitada de col·laboració familiar: l'adolescent manipula una App, gestiona a l'ordinador uns codis de descompte anomenats Gananones i envia a imprimir uns fantàstics cupons a tot color. “És la seva manera d'ajudar la família”, proclama la mare satisfeta. El lacònic jovencell estrafà mig somrís per conjuntar-se amb l'eslògan d'alimentar somriures i avall va que fa baixada. L'escena suscita un parell de reflexions.
 
La primera és constatar un desplaçament inquietant que acabarà amb la pobra indústria de les arts gràfiques: com més va més ens ho fan imprimir tot a nosaltres, a casa, amb els cartutxos de tinta que hem de costejar i el desgast de la nostra impressora. Imprimim cupons de descompte, targetes d'embarcament (Ryan Air et cobra 20 euros si no la portes impresa de casa!), entrades de teatre, de concerts... De tot. A l'anunci de Danone, els tres cupons de descompte que l'intrèpid adolescent imprimeix a tot color permeten estalviar la seva família 60+40+40 cèntims! Un euro amb quaranta! Per valorar l'aportació del púber caldria restar-ne la tinta, el full, la part proporcional de la connexió a la xarxa i el transport dels cupons fins al súper per poder-los bescanviar. A casa d'això n'hem dit sempre la xocolata del lloro. I després encara hi ha el significat profund del verb ajudar. Comentari de text: quina situació descriu la frase “el meu fill (o el meu marit) ajuda molt a casa”? Malament rai, si l'alma mater d'una família ha de contractar auxiliars per tirar endavant els afers domèstics de la col·lectivitat.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 10/9/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma