Majoria silenciosa

Els analistes polítics treuen faves d'olla a l'hora d'interpretar els significats de la Viada 2013 (la Diada de la Via Catalana). La vida en comú és sempre un afer elàstic que es mou segons els batecs de tots els que la comparteixen i ara hi ha moviment. La primera reacció dels hermeneutes governamentals davant d'aquesta Viada ha estat apel·lar a la majoria silenciosa com a subjecte actiu. En boca de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría els catalans que el dia 11 es van quedar a casa van formar, sense saber-ho, un grup compacte contrari a les opinions dels centenars de milers que vam sortir de groc a fer carretera. L'argument és difícilment sostenible des del raciocini, i més aviat sembla una sortida per la tangent que incita a la jivarització dialèctica, altrament anomenada reducció a l'absurd. Ens estan dient que els catalans que no vam sortir al carrer en la manifestació per l'assassinat d'Ernest Lluch no hi estàvem radicalment en contra? L'absurditat d'aquest plantejament serveix en safata d'or una rèplica que, segons les enquestes, suscita el suport d'un 80% dels catalans: hi ha un mètode infal·lible per saber què pensa aquesta majoria silenciosa. Preguntar. Convocar una consulta. Qualsevol altra reacció de la classe dirigent espanyola és un mer bloqueig.
 
L'apel·lació a la majoria silenciosa m'ha fet pensar en un exemple excels de bloqueig: el de Jack Torrance a The shining (La resplendor), la pel·li de Stanley Kubrick basada en la novel·la homònima de Stephen King. Durant una tranquil·la estada hivernal a l'hotel Overlook, envoltat de muntanyes nevades, Torrance escriu en silenci pàgines i pàgines d'un llibre en les quals simplement reescriu la mateixa frase: All work and no play makes Jack a dull boy. L'artista Phil Buehler va publicar fa quatre anys un llibre amb l'obra del pertorbat personatge de King (el poden fullejar a www.blurb.com/books/512660), vuitanta pàgines amb aquesta única frase en diverses disposicions tipogràfiques. Kubrick va supervisar les traduccions de la frase que mostren les imatges inserides amb els fulls mecanoscrits que aterreixen l'esposa de Torrance. En alemany hi diu Was Du heute kannst besorgen, das verschiebe nicht auf Morgen (equivalent a “no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy”), en italià Il mattino ha l'oro in bocca (que equivaldria a “a quien madruga Dios le ayuda”), i en espanyol No por mucho madrugar amanece más temprano. Queda clar que aquesta és l'única versió de la pel·li que ha vist l'executiu espanyol. O  potser també van complementar-ho amb la que en van fer en un episodi dels Simpson: No TV and no beer make Homer go crazy.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 16/9/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma