Més lluny, més lluny

Algun tribunal jutjarà algun dia Federico Moccia. Aquest escriptor cinquantí, fill d'un guionista que va treballar per a Totò i altres còmics italians, es va iniciar en el món audiovisual. Poc o molt, totes les seves creacions es mouen en l'àmbit del que en podríem dir romanticisme rosa, que és el que no surt als llibres de text. L'any 1992 Moccia va publicar una novel·la d'amor que portava per títol Tre metri sopra il cielo. Els sona? Doncs al principi no se la va llegir ni Cristo. Va passar un any, dos, un lustre, una dècada... i de sobte, l'any 2004 va començar a circular entre els adolescents com una droga i se'n va fer una versió cinematogràfica que encara en va disparar més l'èxit, fins al punt que un aspecte de la ficció mocciana va prendre cos. Han vist mai una barana plena de cadenats de tota mida? Doncs és culpa d'aquest paio. Els protagonistes de la seva novel·la segellen el seu amor fermant un cadenat als fanals del Ponte Milvio, a Roma. I els lectors més fidels van començar a imitar-los. Qui diu que la lectura no pot fomentar el gregarisme? Cadenats a Roma, Praga, Barcelona, cadenats arreu del món que amenacen l'estabilitat de les baranes públiques amb el seu pes plumbi. Una plaga bíblica d'amors metal·litzats per culpa d'un novel·lista mel·liflu. A diferència de Corín Tellado o Barbara Cartland, que només incitaven a gravar cors als arbres, Moccia malmet el mobiliari urbà. És que no hi ha cap gabinet d'advocats amb prou senderi per denunciar-lo? I no només cadenats. A Roma han fet una Ruta Moccia que ressegueix cites extretes dels seus llibres pintades a les parets amb la grafia sms que ja feia anar a la novel·la (Io e te 3msc). Què podem dir d'un paio que impulsa un neologisme promocional com Enamocciate?
 
El proper 8 d'octubre Moccia publica Aquell instant de felicitat (Columna) una altra novel·la de temàtica amorosa (des de 2004 que no ha parat, l'home). Aquest cop la protagonitza un tal Nicco, un noi que està molt de pega. En un breu lapse de temps se li mor el pare i el deixa la nòvia. Pim pam. I coneix dues turistes espanyoles, una de les quals li fa peça. Pum. Com que la història demanarà que les segueixi a la pell de brau, els editors han pensat que potser podrien aprofitar aquesta rara habilitat de Moccia per escriure novel·les amb efectes secundaris. I ja som al cap del carrer. La novel·la que publiquen ara cobreix només la primera part de la història i Moccia es compromet a situar la segona a la localitat d'Espanya que els lectors decideixin. Per això, han muntat una consulta (legal) via Google Maps, conviden a votar un indret del mapa i ara a l'octubre Moccia visitarà les tres localitats més votades abans de decidir on situa la segona part de la novel·la, que sortirà d'aquí a pocs mesos. Els ho adverteixo, ara faré campanya a favor del dret a decidir. Votin, però votin segons aquelles sàvies paraules de Kavafis adaptada per Llach: “Més lluny, heu d’anar més lluny”.

Màrius Serra. La Vanguardia. Cultura, 28/9/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma