12-O: una revisió crítica

Avui és un dia excel·lent per llegir La conquista de América (una revisión crítica) que l'historiador Antonio Espino López acaba de publicar a RBA. El cordovès Espino ha dedicat els dos últims decennis a impartir classes sobre l'Amèrica colonial a la Universitat Autònoma. Aquesta tasca docent li ha permès anar documentant l'ús de la violència en el xoc de civilitzacions, per dir-ho en llenguatge extraterrestre, que tal dia com avui es rememora. El llibre és un prodigi de narrativitat documentada al servei del concepte que en configura el subtítol: revisió crítica. La primera frase ja en marca l'objectiu: “No se hace propaganda de las atrocidades cometidas se recurra a estas por motivos políticos, militares o por ambos al mismo tiempo”. L'historiador s'aplica a explorar les escletxes que permeten mirar més enllà de la versió oficialista peninsular sobre la voraç colonització d'Iberoamèrica. Espino posa el focus en l'ús de la violència hispana contra els aborígens americans en els diversos territoris conquerits, de l'imperi mexica fins a les regions australs de Xile. N'espigola la informació significativa, la contrasta i la juxtaposa amb habilitat. El resultat és un catàleg esfereïdor de pràctiques violentes que l'historiador mira de descriure en el seu context sense deixar-se arrossegar per la indignació que tenyiria una visió contemporània. Però també revisa críticament el discurs contemporitzador que les ha justificades pel context. Espino documenta les amputacions de mans, les execucions a la foguera, els penjats a la forca, els empalats, els llançats als gossos assassins i un seguit de grans massacres que conformen el revers del discurs èpic espanyol. Repassa les cròniques de setges, batalles i matances, desmunta sense escarafalls els tòpics sobre el coratge llegendari dels conqueridors i dedica tot un capítol a les resistències més aferrissades. 
 
La rapacitat hispana és fruit d'una superioritat militar que Espino associa al motor de la cobdícia i a l'estratègia de la por, més que no pas als cavalls o les armes. Els espanyols actuen sense escrúpols, exerceixen la violència gratuïta amb l'únic objectiu de ser temuts i fomenten la traïció entre els indis per aprofitar-se'n. Després, catòlics com són, inverteixen fortunes en butlles papals per obtenir el perdó pels seus pecats. Espino explora els textos que permeten traçar la consciència del mal. No només els de Bartolomé de las Casas, sinó altres fonts: “Por ejemplo, el licenciado Tomás López Medel, visitador de Popayán y de Chiapas, donde supervisó la aplicación de las Leyes Nuevas en 1542, quien aseguraba que cinco o seis millones de indios habían 'muerto y asolado con las guerras y conquistas que allá se trabaron y con otros malos tratamientos y muertos procuradas con grande crueldad' a causa de la 'insaciable codicia de los hombres del mundo de acá ponía en aquellas miserables gentes de Indias´”. 

Feliç dia de la Hispanitat.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura. 12/10/2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma