dilluns, 21 d’octubre de 2013

Albert Botella

Sis setmanes després del famós discurs del “relaxing cup of café con leche” d'Ana Botella, per Madrid circula la brama que l'alcaldessa n'està encantada. Passada la (presumpta) vergonya que li devia provocar l'escarni generalitzat, els efectes secundaris contenen un element positiu al qual Botella s'aferra. De resultes de l'episodi, el seu grau de coneixement públic ha pujat de nivell. Fins ara, per més alcaldessa que fos, la seva imatge estava supeditada a la figura del seu marit. Ara, Ana Botella de Aznar ha passat a ser Ana Botella de Café con Leche. I aquesta mutació endolceix l'amarga decepció pel fracàs olímpic com tres sobrets (amb perdó) de sucre endolcirien la famosa relaxing cup. Vet aquí com les caricatures, cançonetes i acudits sobre el seu nivell d'anglès injecten mercuri al termòmetre de la popularitat. Algú podria pensar que aquesta percepció d'Ana Botella és una autodefensa per sobreviure a la befa, mofa i escarni a què va ser sotmesa. D'altres potser creuran que els polítics contemporanis viuen tan pendents de les projeccions demoscòpiques que la seva percepció està del tot distorsionada. No dic que no, però en tot cas no és ni un fet privatiu dels polítics ni tampoc ve d'ara. Tallem el fil del rum-rum un moment per anar a publicitat i tornem de seguida, després de dos exemples en públic citats:
 
1) Es veu Salvador Dalí, amb els ulls esbatanats i el bigoti en forma de W en Comic Sans que diu: “Que es parli de mi encara que sigui bé”.

2) Sonen uns violins mentre la pantalla s'omple amb el rostre arrodonit d'Oscar Wilde en una foto en sépia. Una veu en off diu: “Només hi ha una cosa pitjor que parlin malament de tu; que no se'n parli”.

Tornem al rum-rum d'avui. Com ja sabran, Albert Pla no actuarà a Xixón (que és el topònim en asturià de Gijón) aquest divendres per les seves declaracions al diari La Nueva España. Pla va emular Rubianes (que en el seu dia va ser encausat per malparlar d'Espanya) i va dir que li feia fàstic ser espanyol. A diferència de Botella, Pla és un provocador conscient i un heterodox. A diferència de Botella, Pla no és polític ni nacionalista. Però també tenen coses en comú. En els últims premis Alfonso Ussía Botella va felicitar efusivament un altre Albert heterodox, tan català com Pla: el premiat Albert Boadella. Boadella també ha expressat el seu fàstic ensenyant el cul a través d'una estelada esparracada. Cap diferència entre Alberts? L'un renega d'Espanya i l'altre de Catalunya. Alguna diferència més? Sí, l'un treballa subvencionat i l'altre no. I una altra: només un Albert es queixa sovint i es considera una víctima. Endevinen quin?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 21/10/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir