dimecres, 23 d’octubre de 2013

Les disfresses del populisme

Les enquestes diuen que en les properes eleccions al Parlament europeu, el maig del 2014, hi podria haver un augment del vot reaccionari a gran escala. La recessió econòmica, l’atur, l’austeritat i la negligència de polítics i banquers han detonat el creixement d’una sèrie de partits que coincideixen en les mateixes dèries: antiimmigració, antieuropeisme i populisme a dojo. El caldo és especialment dens a Grècia, amb els neonazis d’Alba Daurada al parlament. A França, el partit d’ultradreta de Marine Le Pen podria obtenir el 24 per cent dels vots a les eleccions europees, i mentrestant els socialistes han endurit les lleis contra els immigrants il·legals. A Itàlia, el Moviment Cinc Estrelles del còmic Beppe Grillo va congregar un vot de càstig al govern, però s’ha desinflat entre batalles internes. Al Regne Unit, el govern de Cameron prova de treure rendiment popular a l’amenaça de sortir de la Unió Europea.

Uf, va dir ell.

A Espanya, fins ara, aquesta tendència ha supurat en coses com els ultres de PxC i altres naftalines franquistes, però amb poc pes en la vida diària. No deixa de sorprendre, tanmateix, que no hagi quallat cap intent de canalitzar des de la intolerància l’emprenyament còsmic de milions de persones. Una explicació pot ser que els partits que governen han aconseguit reconduir, en benefici propi, una part del rebuig general que ells mateixos ha provocat. I l’han reconduït gràcies a un cert populisme disfressat, que té les arrels en el debat sobre l’autodeterminació de Catalunya, ja sigui a favor o en contra. Així, el PP apel·la cada cinc minuts a la Unió Europea per rebatre les tesis independentistes, tot i que alhora manté una sèrie de postures reaccionàries —sobre la història, la cultura, l’ensenyament o l’ecologia— que en el marc legal de la Unió Europea són intolerables i els qualificarien com a antieuropeistes. Al seu torn, Convergència promou tothora l’entusiasme popular independentista, una alegria que li permet distreure l’atenció dels catalans davant les retallades que ells mateixos apliquen i els casos de corrupció que tenen en dansa.

Jordi Puntí, El Periódico, 21 d’octubre del 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir