dilluns, 14 d’octubre de 2013

Llibres localitzats

Les antigues fàbriques semblen el refugi de la producció cultural que malda per sobreviure. Dijous a l'antiga Fàbrica Lehmann del carrer Consell de Cent es va inaugurar la nova seu de l'editorial Comanegra, ubicada en una mena de viver d'artistes que paren taller on abans es fabricaven nines de porcellana. Comanegra és un segell petit que sobreviu perquè ha sabut envoltar-se dels serveis que ha de menester. El podríem situar a prop dels editors literaris associats sota l'etiqueta micro: Alrevés, Gall, Gregal, LaBreu, L'Avenç, Llibres del Delicte, Meteora, Periscopi, Raig Verd i Saldonar. Cito aquests però per fortuna n'hi ha d'altres de mida Pime que aposten per la creació literària. Comanegra publica poca ficció. Fa llibres en català, castellà i anglès sobre temes d'actualitat, assaigs d'art o llibres de viatgers. A la biblioteca de casa veig que he conservat tres títols seus que m'ajudaran a definir-ne la línia: l'inclassificable Diari d'un astre intercomarcal, de Quimi Portet (2007), l'hilarant anecdotari del llibreter Eduardo Fernández Soldados de cerca de un tal Salamina (2008) i la imprescindible reedició del clàssic d'Alexandre Cirici, rellegida i ampliada per Itziar González, Barcelona, pam a pam / Per no perdre peu (2012). Ara, l'editor comanegrenc Joan Sala s'ha inventat una etiqueta que, més enllà de la retolació, pren sentit per preservar el teixit bàsic de la petita i mitjana empresa editorial. Coincidint amb el seu canvi de seu, llança la campanya Llibrelocal.cat. El discurs es val de conceptes com ara quilòmetre zero que ja circulen en el món de l'alimentació. 

La bibliolocalització neix com a reacció contra un fenomen de deslocalització editorial molt centrat en les publicacions infantils: el llibre infantil il·lustrat pensat, dissenyat, imprès i enquadernat a països asiàtics situats a milers de quilòmetres del lector català. A Llibrelocal.cat, després de demanar-se si cal que els llibres es facin tan lluny,  es fan tres preguntes inquietants: A) Sabem en quines condicions treballen els empleats d'aquestes fàbriques? B) Es reciclen adequadament els residus de paper i tintes? C) Com puc saber quines empreses no deslocalitzen la producció i acaben pagant els seus impostos en països estrangers? La resposta a la tercera és l'etiqueta Llibrelocal que propugnen, una aposta pel talent local que impliqui el manteniment del teixit empresarial del nostre món editorial, sovint micro, poques vegades mitjà i algun cop macro. Costa parlar de teixits sense recordar la història recent del tèxtil, però justament per això convé fer viable una classe mitjana editorial que completi l'actual mapa de talles, que van de la XXL a la M i S.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum, 14/10/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir