L’oligarca a la presó

Divendres va fer deu anys que l’oligarca rus Mikhaïl Khodorkovski va entrar a la presó. El van condemnar per frau i evasió fiscal, en un procés que els observadors internacionals van descriure com a irregular, en el millor dels casos, i on es transparentaven les maquinacions de Vladimir Putin. Quan van encausar-lo, Khodorkovski era el propietari de la companyia energètica Yukos i l’home més ric de la nova Rússia. Com altres oligarques, havia fet els diners de molt jove, aprofitant les connexions i les facilitats del govern de Ieltsin, però s’havia distanciat de Putin a les seves primeres eleccions.

Durant aquesta dècada reclòs, mentre la justícia russa s’inventava noves acusacions per allargar-li la condemna, Khodorkovski ha anat rebent el suport de líders internacionals i s’ha convertit en una mena de presoner polític. Des dels llocs on estava confinat, ha finançat a candidats opositors, ha publicat articles i ha concedit entrevistes on criticava els abusos de poder de Putin i reclamava més igualtat per al seu país. Divendres, coincidint amb el desè aniversari de presoner, Khodorkhovski va publicar un article al New York Times. Hi comentava la falta d’esperança per als joves russos, tot i el progrés econòmic del país, però aquest cop no se centrava tant en Putin com en el que vindrà després d’ell. En un règim que ha entrat en un estat de degeneració, deia, en el qual augmenten cada dia les postures radicals, “faci el que faci Putin, Rússia corre el risc de veure com el succeeix un altre règim autoritari”.

Si no hi ha sorpreses, està previst que Khodorkovski surti de la presó l’agost del 2014 i aleshores és probable que provi de fer carrera política. Pot ser, doncs, que els seus avisos tinguin un fons electoralista, però no li falta raó. No passa dia que no es produeixi a Rússia algun exemple d’aquest radicalisme que Putin tolera i fins i tot encoratja: homofòbia, racisme, censura als mitjans, detencions de manifestants, etcètera. Davant d’aquest currículum sinistre, és indigne que els governs que hi fan negocis, sobretot els del G-8, no s’esforcin més per parar-li els peus.

Jordi Puntí, El Periódico, 28 d’octubre del 2013.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma