dissabte, 5 d’octubre de 2013

Península Valdés

Víctor Valdés és una de les estrelles més refulgents d'aquest Barça martinista que avui juga a Glasgow, una ciutat on d'aquí un any es votarà si els escocesos volen continuar al Regne Unit o no en un referèndum legal que tindrà tres respostes possibles, tres: sí, no i en blanc. Les actuacions del porter català en aquest primer tram de competició han estat espectaculars i decisives. Fa uns mesos, després d'una dècada llarga a la porteria del millor Barça, Víctor va anunciar que marxaria. De primer tothom s'ho va prendre com una estratègia negociadora. Potser tenia emparaulat un traspàs però acceptaria una millora substancial. Quan, després de mil especulacions sobre possibles substituts, aquest estiu Víctor va reiterar el seu compromís de complir el contracte i, doncs, no marxar fins al 2014 molts setciències no van saber què dir. Se'ls va posar cara de banquer i, doncs, no donaven crèdit. Ara Valdés salva punts a dojo, para penaltis i, superada una topada inicial amb un periodista que insistia en el tema, es mostra simpàtic, empàtic i gairebé telepàtic a l'hora de parlar amb claredat del futur. Es veu d'una hora lluny que està més feliç que un anís. I també que no li dol explicitar sense embarbussar-se que ell ja ha pres una decisió i que aquesta 2013-2014 és la seva última temporada a can Barça. Per més pressions, pancartes i campanyes de Valdés-queda't que s'empesquin, sembla clar que no el faran canviar d'idea. Potser aquest convenciment li resulta tan alliberador que encara acabarà rubricant la seva millor temporada a can Barça.
Avui juga a Escòcia. D'aquí a uns mesos, enfili el camí que enfili la consulta per la independència de Catalunya, els paral·lelismes entre escocesos i catalans seran inevitables. Quants catalans no viuen des de fa mesos  sota l'efecte Valdés? La Via Catalana va mostrar al món un to simpàtic, empàtic i àdhuc telepàtic (d'una telepatia entesa com a xarxa social) a l'hora de comunicar que centenars de milers de compatriotes de Víctor Valdés ja han decidit que aquesta és l'última temporada que volen continuar vinculats a un Estat. Però que, mentrestant, fan i faran la seva feina el millor que saben. En la futura campanya per la consulta (prengui el format que prengui), els partidaris del sí comptaran amb la càrrega positiva de l'efecte Valdés mentre que els partidaris del no hauran de bregar per esquivar l'actitud contrària: allò tan castís que transmet  la dita del convent i el que, abans de marxar-ne, es posa a anar de ventre dins. Guanyarà qui s'assocïi a l'actitud constructiva i no a la por. Per això alguns volen adulterar la pregunta de la consulta. Perquè ja s'ensumen que qui faci de caganer perdrà.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 30/9/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir