divendres, 25 d’octubre de 2013

Sabastenc?

Els estudis de l'historiador Albert Garcia Espuche, entre moltes altres coses, han permès establir un inventari de paraules que circulaven per la ciutat del Born i que s'han perdut. Algunes no figuren enlloc. Ni a Google. És el cas de sabastenc, el primer mot que he proposat per al projecte Reborn, una mena de joc del diccionari que cada mes llança una paraula abans de revelar-ne el significat del segle XVIII. El digital cultural Núvol ja ha recollit vint-i-cinc hipòtesis, com ara: “dit de la persona amb coneixements sobrenaturals per reparar sabates” (Dànae Orenes), “milicià del batalló de Sant Sebastià” (Marta Fonollosa), “qui es proveeix de provisions, aquell qui s'abasteix” (Víktor Bautista), “qui pateix de penellons a causa del fred, com els màrtirs de Sebaste, a l'antiga Armènia” (Lluís del Val), “venedor de cebes procedent del Baix Empordà o ses Illes que cridava cebes tenc!” (Antònia Carreras), “habitant d'uns coneguts aparcaments” (Pilar Cabrerizo), “gentilici del poblet desaparegut de Sabast” (Pasqual), “lluent com el valuós teixit anomenat savastre” (Mercè), “de caràcter feréstec” (Eva Algans), “encarregat de preparar la roba que havia de ser tenyida” (Maria Clara Camps), “qui fa un peritatge” (Antoni Jaquemot), “jueu de recta observança que complia amb el precepte del sàbat” (Josep Lluís de Peray), “persona que es dedicava a transportar objectes, derivat de bastar, suportar pes” (Carles Sadurní), “dit d'un àpat especialment difícil de mastegar” (Roger Firpo), “persona que s'abstenia de portar sabates” (Francesc Garcia). Una de les hipòtesis és correcta.

Màrius Serra. El Punt-Avui. Suplement Cultura. 25/10/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir