Batalletes d’Aznar


Si no fos perquè el món editorial va tan malament, i les llibreries estan plenes de bons títols, els recomanaria el segon volum de les memòries de José M. Aznar. S’acaben de publicar amb el pompós títol d’El compromiso del poder i són un bon exemple d’aquell gènere que irritava tant a Eugeni Xammar, els llibres involuntàriament còmics. La pretensió d’Aznar, per descomptat, no és pas fer riure, sinó recordar al lector els seus anys  gloriosos com a president del govern. El que passa és que amb el temps Aznar s’ha convertit en una paròdia de tebeo. Com que no té distància sobre el seu passat, quan vol fer-nos creure que remenava les cireres del món, el seu llibre esdevé una festa del ridícul.
Aquests dies, aprofitant les entrevistes de promoció del llibre, Aznar s’ha assegurat els titulars dient que si Artur Mas convoca un referèndum il·legal, ell l’enviaria a la presó. Després, referint-se al “desafiament nacionalista”, ha dit que ell advoca per “tallar i atacar”. És un to d’un altre temps, ja es veu, però li assegura vendes i elogis entre els públic reaccionari. De fet, les memòries fan pensar sovint que aquest és el registre en què Aznar se sent més còmode: un dels capítols que dedica a la lluita contra el terrorisme es titula “A por ellos”, com si fos un aficionat de la roja.
Més enllà de l’humor involuntari, la veritat és que el llibre d’Aznar és com la majoria de memòries dels polítics que han tocat una mica de poder: sobretot es pengen medalles i lluiten contra l’oblit per imposar la seva versió de la història. Aznar admet que després de l’atemptat de l’11-M els serveis secrets tenien dubtes sobre l’autoria d’ETA, però ho escriu amb la boca petita. La resta és previsible i avorrida. De tota manera, a les pàgines de cultura és on es veu que són unes memòries de polític. Després de dir que per ell la cultura i la història són molt importants —oh sí—, els dedica quatre frases buides, tres anècdotes i una insinuació de “sectarisme” contra tots els que no pensin com ell. El que els deia: correu a la llibreria, però compreu-vos un altre llibre. 

Jordi Puntí, El Periódico, 25 de novembre del 2013. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma