dilluns, 18 de novembre de 2013

El club de Rubbish

Dennis Abbot, portaveu europeu d'educació, va picar la cresta al ministre Wert sobre les retallades dels ajuts europeus als Erasmus. La seva rèplica fou amplificada per l’ús d’una paraula: rubbish (porqueria en sentit literal, ximpleries en sentit figurat). Abans de pronunciar-la Abbot va agafar embranzida amb una d'aquelles frases d'alerta preventiva: va dir que no trobava la forma de dir-ho més diplomàticament i va engegar el seu that's rubbish. La diplomàcia es caracteritza per les bones maneres, tot i que sovint frega la hipocresia. La malsonància, en canvi, és inherent a les males maneres. Resulta difícil establir-ne els límits, perquè sempre depén del grau de susceptibilitat. Rubbish és un terme malsonant de baixa intensitat en una llengua capaç d'inventar eufemismes aritmètics com les 4-letter words per no dir shit o fuck. De fet, rubbish  és un mot habitual al llenguatge escolar britànic, perquè en primera instància designa les escombreries, i només quan passem al registre figurat guanya en contundència dialèctica. That's rubbish, tal com Abbot va titllar les paraules de Wert, es pot traduir amb expressions com ximpleries o bestieses tampoc no en traïm l'esperit si traduïm “au ves quina estupidesa!”. 
 
Recordaran com, a les envistes d'un reescalfadíssim Madrid-Barça, Pep Guardiola va titllar Mourinho del puto amo de la sala de premsa. Tot i que en italià putto designa una figura d'angelet com els que apareixen, nus, a les pintures religioses, el grau de malsonància percebuda al Bernabeu va ser notable. La intensitat i l'eficàcia de les expressions malsonants depenen del context i del contrast. Quan l'enyorat Pepe Rubianes obria la boca en sorgia un devessall d'exabruptes que operaven per acumulació. Al final l'oïda podia acostumar-se als decibels injuriosos. En canvi, una sola sortida de to en el moment just pot ser més potent. Julian Barnes es va enemistar amb Martin Amis per carta. A Experience Amis reprodueix la seva carta de resposta, però no pas la de Barnes que va provocar el trencament. No ho fa perquè “tècnicament és un tros de paper de la meva propietat, però el text és de Julian i l'empara el copyright. Per tant, no en reproduiré cap fragment. Només diré que l'última frase és una coneguda expressió col·loquial. Una expressió que consta de set lletres, tres de les quals són efes”. Quines devien ser les altres quatre? U, ce, ca i o, potser? L'atzar va voler que el mateix dia que Abbot dedicava un rubbish figurat al ministre Wert, l'alcaldessa Botella hagués de gestionar un rubbish literal a Madrid, transformada en un femer per la vaga dels treballadors de la neteja. Ja ho diuen: “de Madrid al suelo”.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 18-11-13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir