diumenge, 24 de novembre de 2013

Endimari?

A Sant Pere de Ribes trobo viu el terme endimari. No m’és estrany, perquè mon àvia vilanovina (geltrunenca, de fet) m’ho deia sovint. També per Sitges és encara habitual que una persona gran, en referir-se a un vailet que enreda tant com pot, l’anomeni endimari. A l’Alcover-Moll ho trobem definit com “Persona o cosa inútil o que fa nosa” i localitzat a Barcelona, el Penedès i el Camp de Tarragona. L’exemple adjunt permet deduir que potser també ho podríem aplicar a un animal domèstic: “Fuig d’aquí, endimari!”. De fet, endimari seria una bona alternativa per anomenar tots aquests gossets que llueixen el nom de trasto, que és la vulgarització de l’antic trast (banc de remer). Tanta fortuna han fet els trastos que del “tirar-se els trastos pel cap” amb què definíem les baralles hem passat al seductor “tirar els trastos a algú”. D’altres equivalents sonors dels trastos, entesos com a objectes inútils o mobles vells, són les andròmines, els anderris o els etzigoris. De l’andròmina, potser l’alternativa més viva al trasto, s’especula que pot ser una deformació de la protagonista d’una història mitològica grega (Andròmeda) que quedés associada als embolics. Els anderris, vius al Ripollès, designaven els clemàstecs de les llars de foc abans d’ampliar el seu sentit a tots els trastos inútils. L’Alcover-Moll també en recull la grafia enderris. Afortunadament, quan l’Òscar Dalmau ens el va dictar al cinquè nivell de l’edició especial del Gran Gran Dictat en la qual vaig participar, vaig triar la grafia que figura al DIEC. Finalment l’etzibori (o etzigori) és una variant de trasto que encara és viva a la Garrotxa.

Màrius Serra. El Punt-Avui. Motacions al suplement Cultura 22/11/13 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir