Esborra o reemplaça

Dimarts es va inaugurar a l'Arts Santa Mònica l'exposició Deletrix del fotògraf Joan Fontcuberta. L'últim premi Hasselblad ha regirat arxius i biblioteques durant els últims anys a la recerca de textos esborrats per raons ideològiques d'índole diversa: política, religiosa, militar... Fontcuberta, que ho planteja com un al·legat a favor de la llibertat d'expressió, explora la dialèctica de l'ocultació de la paraula des d'una perspectiva estètica. Les imatges del traç que esborra tenen una força gràfica indiscutible. La seva aproximació gràfica a les imatges superposades que anorreen mots fa pensar en un fenomen simètric: les paraules superposades que deformen imatges al cinema doblat. Durant el franquisme, la censura més sofisticada va ser l'aplicada al cinema. Es tallaven les escenes considerades escabroses, començant pel petons, amb un tall que havia de ser net perquè “si el público percibe una amputación puede hacer cábalas sobre qué se ha suprimido e imaginarse una escena más escabrosa que la que existía realmente” (normativa sobre efusiones amorosas dictada a Sevilla en 1937). Però aviat es va descobrir que el doblatge era una arma molt poderosa. A Arch of Triumph de Lewis Milestone (1948) Ingrid Bergman té un amant i quan li demanen si aquell home és el seu marit ho nega amb un clar gest de cap mentre a la versió doblada a l'espanyol (Arco de Triunfo) se sent un sí rotund digne d'una núvia emocionada. Aquell mateix any Vittorio de Sica va rodar  Ladri di biciclette, un cim del neorrealisme que acaba fatal: l'obrer, humiliat, s'allunya en companyia del seu fill. L'Espanya victoriosa del moment va considerar que allò era intolerable i va afegir una veu en off que deia: “Pero Antonio no estaba solo. Su hijito Bruno, apretándole la mano, le decía que había un futuro lleno de esperanza”. El súmmum de sofisticació censora es va donar a Mogambo, de John Ford (1954), amb Ava Gardner (corista), Clark Gable (caçador), Grace Kelly i Donald Sinden (matrimoni d'antropòlegs). Durant un safari a l'Àfrica l'antropòloga se sent atreta pel caçador i s'estableix una relació adúltera entre ells. La censura espanyola, atribolada, decideix corregir el guió: allibera la Kelly de càrregues conjugals i transforma el matrimoni d'antropòlegs en germans. Dos germans tan avinguts que comparteixen habitació, es fan petons al bec i experimenten atacs de gelosia. Per evitar un adulteri van propiciar un incest!
 
L'aproximació gràfica de Fontcuberta m'ha recordat el foll cas de censura d'un nu frontal femení a The shining (El resplendor) de Stanley Kubrick (1980) durant la dictadura militar argentina. Com que Kubrick havia blindat per contracte el passi íntegre de la seva pel·lícula, a cada projecció a l’Argentina un censor se situava al fons de la sala amb un potent focus que emetia llum verda, i l'encenia en el moment just per ocultar, degudament enverdida, la zona púbica.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 16/11/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma