Fabra marxista

La fulminant decisió de tancar Canal 9 sembla respondre al vers de tango més pervers: La maté porque era mía. El mateix poder polític que l'endogalava, tot fent-ne ús i abús sense contemplacions, ara estreny la corda fins a escanyar la bèstia. I els bons professionals que malvivien al seu ventre fan ús per antena de la llibertat d'expressió que els ha estat negada durant dècades. A contrarellotge. Com si cada paraula que emeten fos l'última que podran dir. Al País Valencià el poder se n'ha fet tips, de clausurar repetidors de televisió i posar tota mena d'obstacles a la recepció de senyals que emetessin en una llengua comuna que no fos l'única llengua que té dret a ser de moltes comunitats, altrament dita lengua común. Ara ja pretenen clausurar fins i tot els repetidors que ells mateixos van plantar. Quant de temps trigaran a crear una altra plataforma mediàtica al seu gust? I en quina llengua la faran parlar? L'horitzó electoral de 2015 fa pensar que, si ara no tenien marge pressupostari, potser encara tenen un pressupost de marge. Les ironies inherents al destí han fet que, en ple centenari de les Normes Ortogràfiques que Pompeu Fabra va liderar l'any 1913, el silenciador hertzià de la llengua catalana al País Valencià es digui Fabra i sigui de Castelló, la ciutat on l'any 1932 es va signar l'adaptació a la modalitat valenciana de les Normes Ortogràfiques fabrianes.

Cada temps té els seus signes. Els d'aquests últims temps eren les llibreries que tancaven, algunes de tan històriques com la Catalònia. El degoteig de tancaments va tenyir la premsa cultural d'una melanconia apegalosa fins al punt que l'aparició, abans de l'estiu, d'una llibreria a Barcelona amb el premonitori nom de La Impossible va ser notícia. Malament rai, quan un fet regular com l'obertura d'un petit comerç esdevé notícia! Per fortuna, la tendència sembla haver revertit i els reportatges sobre la desaparició de llibreries han donat pas a la notícia d'obertures, trasllats i reobertures, com la recent reubicació de la històrica Llibreria Ona. Avui que el Canal 9 emet en precari es reobre a Viladecans una altra llibreria històrica que havia tancat el passat mes de juny: Els nou rals. Abans de l'últim Sant Jordi, quan ja semblava imminent el seu tancament, més d'un miler de persones convocades per internet van fer-hi un cash mob, que és la manera anabotellesca de dir que es van presentar de cop i volta a la llibreria a comprar llibres. Després d'uns mesos de pausa un nou equip (l'Anna, la Rosa i el Ricard, amb el suport del Jordi, l'anterior propietari) reobren el local de Viladecans. Ho fan el dia 9, amb un esperit 9 i ganes de fer més de 9 rals de caixa per mantenir un comerç de proximitat que vagi més enllà de la transmissió de béns materials. Groucho Marx deia que la tele havia fet molt per la seva cultura perquè quan algú obria la tele ell obria un llibre. L'estratègia cultural d'Alberto Fabra sembla una mica diferent.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura, 9/11/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma