La doble A salvadora

En una xerrada sobre seguretat a l’institut li expliquen a ma filla la doctrina de la doble A. Es tracta de posar els contactes més propers de l’agenda del mòbil al capdamunt de la llista per facilitar-ne la localització en cas d’accident. Ho faig. L’ordre alfabètic s’imposa i les dues AA de casa passen pel davant dels Abad, Abelló, Agell... que fins ara encapçalaven l’agenda. Només algú que es digués A i prou quedaria pel davant, però no en conec cap. Ma filla recorda que li han dit més coses: després d’escriure AA cal fer constar el vincle concret que mantenim amb el contacte destacat. En el seu cas, alguna cosa semblant a “la meva filla”. En altres casos pot ser mon pare, la meva santa esposa, la mare dels meus fills, la meva ex, el meu ex 2, la xurri d’ara, mon oncle, la tieta... La capacitat humana per descriure les relacions de familiaritat tendeix a l’infinit. M’hi nego. Ho trobo redundant. Cada cop que alguna de les dues em truqui i em surti per pantalla no només el nom i la foto sinó també el vincle que ens uneix em farà l’efecte que m’han inscrit en una teràpia contra l’Alzheimer i em vindran ganes de llançar el mòbil al vàter. Em limito a afegir la doble A, doncs, i llestos. Com que tinc l’agenda ordenada per cognoms em veig en l’estranya obligació d’afegir el cognom, que en el cas de ma filla és el meu, perquè trobo molt estrany posar-hi només AA. Així doncs, al camp del cognom hi poso AASerra i me n’oblido. Però quan ja fa estona que porto el mòbil a la butxaca, em truquen i hi veig una pega. 
 
Entenc que en cas d’accident greu l’interfecte que (com jo ara) ha introduït obedientment la doble A al seu telèfon deu estar inconscient. Aleshores, em demano, com s’ho fan per desbloquejar-ne el mòbil i arribar al contacte AA-1? No pretendran que, a banda d’introduir la doble A davant dels éssers més propers, també portem els mòbils desbloquejats, amb la d’informació que hi duem! Es pensen que tot això que explica l’amic AASnowden no ens afecta l’equilibri emocional? La casualitat fa que coincideixi amb una psicòloga que ha treballat en algunes emergències. Li demano que m’il·lumini i em diu que tots els policies amb qui ha parlat (Mossos i municipals) li han assegurat que mai no han buscat cap doble A a cap mòbil dels accidentats, ferits o morts amb què topen per raons de feina. Que els cossos els identifiquen a través de tres altres lletres, que ara per ara són una D, una N i una I. Quan li demano si mai ha anat a fer xerrades als instituts assenteix, somriu i diu que la doble A continua sent una bona idea, però que potser costarà una mica d’implementar. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 12/11/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma