dimecres, 27 de novembre de 2013

La lluna és un gran WC

¿Cap on va l’art contemporani? S’ho podria preguntar un crític purista, però la resposta és clara: va cap on hi ha els diners, és a dir, cap a l’Orient Pròxim. Aquests dies s’ha sabut que el tríptic de Francis Bacon, Tres estudis de Lucian Freud, subhastat per 106 milions d’euros, ha anat a mans de Maysa al Thani, germana de l’emir de Qatar. La seva intenció és posar el seu emirat en el mapa de la cultura mundial i, de fet, artistes com Takashi Murakami o Richard Serra, han exposat recentment a Doha. Enguany la revista ArtReview l’ha escollit com la persona més poderosa del món de l’art. Quan la veuen venir, els galeristes de mig món li posen la catifa vermella, perquè saben que el seu poder adquisitiu no té rival. Alhora, però, la seva actitud representa a gran escala la buidor autosuficient que s’ha apoderat de l’art contemporani. ¿Qui pot viatjar fins a Qatar només per veure una col·lecció fabulosa? Els museus continuen sent les catedrals de la modernitat, però fa la impressió que l’únic recurs que té l’art actual per sobreviure és lliurar-se a aquest elitisme que sap ignorar les diferències entre el preu i el valor de l’art.

Cada cop més, l’art actual és una entelèquia que té problemes per connectar amb l’espectador. Fins i tot quan es tracta d’artistes amb el reconeixement d’un públic més ampli, com Olafur Eliasson i Ai Weiwei. Fa poc, tots dos van posar en marxa un projecte conjunt, anomenat Moon. Es tracta d’una lluna virtual a la qual es pot accedir per una pàgina web (moonmoonmoonmoon.com) i amb un programa que permet dibuixar-hi el que vulguis. És un homenatge a la llibertat d’expressió, la lluna com a gran mur per a pintades, i d’entrada et sembla fascinant. Quan t’hi passeges una estona, però, t’adones que en el fons és com la immensa paret d’un lavabo públic. Hi predominen els dibuixos obscens, les pintades punkis, les declaracions d’amor cursis, els anuncis de publicitat i, només de tant en tant, alguna idea intel·ligent o un bon dibuix. A veure si la senyora poderosa de Qatar en pren nota i compra la lluna de debò i l’ofereix a Banksy perquè hi faci un gran grafiti dels seus, que el puguem veure des de la terra en nits de lluna plena. Molaria.


Jordi Puntí, El Periódico, 23 de novembre del 2013. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir