dimarts, 26 de novembre de 2013

Pseudo pseudònims

La setmana passada va arribar a les llibreries una novel·la policíaca d’un autor novell anomenat Robert Galbraith: El cant del cucut (Proa) en la traducció al català d'Aurora Ballester i Josefina Caball i El canto del cuco (Espasa) en la traducció castellana de Jesús de la Torre Olid. Quan, el mes d'abril, va sortir la versió original Galbraith era un complet desconegut. Segons la breu biografia de la solapa, un  militar. Però el 14 de juliol The Sunday Times va publicar que el soldat Galbraith era en realitat la mare de Harry Potter. La filtració havia sortit del gabinet jurídic especialitzat en drets d'autor Russells Solicitors, que havia treballat amb J.K. Rowling. L'autora ho va reconèixer, aparentment a contracor, i assegurà que donaria els beneficis que produís la novel·la a The Soldier's Charity, una ONG que es dedica als soldats. Poc després la BBC informava que el manuscrit, enviat de forma anònima, havia estat refusat com a mínim per una editorial (Orion Books) abans que Sphere Books decidís publicar la novel·la. Casualment, Sphere pertany a Little Brown, l'editorial responsable de la primera novel·la per a adults de J.K. Rowling: The Casual Vacancy (Una vacant imprevista, en català a Empúries). Bastaran dues informacions més per tancar el cercle: 1) Una vacant imprevista va ser un dels grans fiascos de públic i crítica de la temporada passada; 2) des que es va fer públic qui és Galbraith El cant del cucut es distribueix a les taules de novetats al costat d'Una vacant imprevista, a la recerca d'una segona oportunitat.
 
El cert és que ara la biografia que figura a totes les solapes de les diverses traduccions de The Cuckoo's Calling diu el mateix: “Robert Galbraith és el pseudònim de J.K. Rowling, autora de la sèrie Harry Potter i d'Una vacant imprevista”. No és pas un cas excepcional. Un autor tan prestigiós com John Banville signa les seves novel·les policíaques amb el pseudònim Benjamin Black i així ho fa constar a la solapa. La diferència, aquí, rau en la pantomima aquesta de voler-nos fer creure que la Rowling pretenia col·locar al mercat una línia de productes negrocriminals sense aprofitar-se del seu nom fins que una inoportuna indiscreció l'obligà a admetre-ho. Un dels elogis prescriptors que els editors reprodueixen a la solapa és la crítica de The Independent: “Un llibre molt bo per dret propi”. Les tres últimes paraules ja indiquen la magnitud del dubte sobre tota l'operació postpotteriana. Quantifiquem-ho. Abans de saber-se qui era Galbraith la novel·la es venia poc. Ara, les còpies signades (pel tal Galbraith) de la primera edició (1500 exemplars) es cotitzen a més de 5000 euros. Per dret propi.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 26/11/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir