dimecres, 6 de novembre de 2013

Tres minuts d’esnobisme


Ara fa tres setmanes, el diari International Herald Tribune va canviar de nom i es va convertir en l’International New York Times. No és el primer cop que passa: quan va començar a editar-se, el 1887, la capçalera deia Paris Herald i naixia com un diari en anglès per als expatriats. El Herald, per exemple, era el diari que llegien Hemingway, Gertrude Stein i els altres americans al París d’entreguerres. Avui aquesta vocació universal continua intacta i, com que és un diari que m’ha fet molta companyia, em permetran que li dediqui tres minuts d’esnobisme.

Des de fa uns quants anys, quan viatjo a l’estranger, l’INYT s’ha convertit en la meva font d’informació principal. El compro als aeroports, el busco al centre de les ciutats, me l’emporto dels hotels. No ho faig per un romanticisme tronat, no és això. Sempre tinc un ordinador a mà i puc consultar els diaris d’aquí, però el INYT en paper em dóna una mirada que s’adiu amb aquell estat d’alerta, o de curiositat ampla, de quan ets lluny de casa. És un diari-llençol, de només una vintena de pàgines, però amb lletra atapeïda i articles llargs. S’imprimeix en 38 ciutats del tot el món i aprofita la xarxa de corresponsals del New York Times per abastar tota la informació internacional, però prova d’evitar el titular d’agència i busca el reportatge de fons, que parteix d’una història local, o personal, i acaba mostrant una situació d’interès general. En els articles d’opinió hi predomina el punt de vista dels Estats Units, però s’equilibra amb firmes d’altres països. De l’INYT m’agrada tot, els esports, les tires d’humor, els obituaris, el tractament de les noves tecnologies...

Hi ha qui el trobarà un diari anacrònic, però potser és la seva única sortida. La premsa escrita de paper, avui dia, viu a remolc de la immediatesa de la xarxa i els titulars superficials de Twitter. L’INYT n’és l’antítesi. Gràcies al seu caràcter global (i a la inversió que té al darrere), és un diari que pot apostar per l’altre extrem: la informació pacient, en profunditat, que intenta reflectir la complexitat del nostre món. Que duri.

Jordi Puntí, El Periódico, 4 de novembre del 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir