Últimes oportunitats

L'amic Emili Payà, gestor cultural del Centre de Cultura Contemporània Octubre de València, és un home atent als fenòmens inexplicables. Segons com, en tindria prou d'observar l'ecosistema polític valencià, però Payà és amant d'anar més enllà que ençà. Potser per això el seu currículum s'enriqueix amb les quatre edicions de Spectra, un simposi mundial sobre teories de la conspiració que li va permetre programar a València conferències com ara “Politics and paranoia”, “Txernobília (1986-2011)”, “El cosmonauta fantasma Ivan Istochnikov (de Joan Fontcuberta)” o “TeleConsp: ¿és viu en Jordi Hurtado?. El televisor i la televisió com a territoris conspiranoics, en homenatge a Patrick McGoohan”. La setmana passada vam celebrar el dia universal de les conspiracions. Tots els mitjans van dedicar molt d'espai a la commemoració dels cinquanta anys de l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy i van tornar a destacar-ne detalls tan deliciosos com el fascinant home del paraigua obert en un dia radiant. Payà, potser ja tip del K de JF, m'ha reenviat un missatge de Kathleen Le Mieux, una historiadora que pertany a la comunitat jueva de Chicago i és experta en la figura d'un jueu valencià tan rellevant com Luis de Santángel, responsable de les finances a la cort del rei Ferran el Catòlic i protector de Colom. Le Mieux es fa ressò d'un fet singular que succeirà aquest dijous als Estats Units: el primer dia de Hanukkà (Festa de les Llums o de la Dedicació) coincidirà amb el Thanksgiving Day (Dia d'Acció de Gràcies). L'Hanukkà és una celebració judaica que commemora la purificació del Temple de Jerusalem. El Thanksgiving és una festa anual que se celebra als Estats Units el quart dijous de novembre per agrair a Déu la collita. Habitualment, l'Hanukkà, que es regeix pel calendari jueu, cau per desembre, als volts de Nadal, però fluctua en el calendari igual com la nostra Setmana Santa. 

Segons Le Mieux, fins ara la tradicional encesa del canelobre de set braços, anomenat menorà, només havia coincidit amb el Dia d'Acció de Gràcies una vegada en tota la història, l'any 1888. Naturalment, el llegendari marxandatge nord-americà ja s'ha posat en marxa a tot tren. Ho han batejat com Thanksgivukkah i han fabricat menoràs amb espelmes que tenen forma de gall dindi, menú habitual del Thanksgiving Day amb el pastís de carabassa. El més inquietant del cas és que, segons Le Mieux, aquesta feliç coincidència celebratòria no es tornarà a donar fins d'aquí 79.043 anys. No vull ni imaginar com els venedors de menoràs amb espelmes de gall dindi transformaran aquesta dada en argument de venda. Ara o mai.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 25/11/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma