Dau d'autor

Avui i demà se celebra al Fabra i Coats el Dau Barcelona, el segon festival de jocs de taula. S'hi organitzen un munt d'activitats, algunes relacionades amb els jocs de paraules. Els crucigramistes de tots els diaris retem homenatge al centenari dels mots encreuats redefinint la primera graella que Arthur Wynne va publicar a Nova York el 21 de desembre de 1913, demà diumenge dirigiré una partida col·lectiva del nou Joc de l'Enigmàrius i des d'aquest migdia Miquel Sesé coordina les 24 hores d'Scrabble que obligaran a mantenir obert el recinte tota la nit, com en aquelles interminables partides de rol (o de Monopoly) que ens fixaven a taula durant nits senceres, sempre envoltats d'amics. Cal repetir que el joc és cultura? Ho és. La creació de jocs em sembla una activitat molt propera a la dramatúrgia, perquè l'autor estableix unes regles que transformen els jugadors en personatges destinats a interactuar durant un temps determinat. Cada cop que algú inventa un joc crea un marc referencial perquè la gent hi visqui experiències. 
 
Els alemanys ho tenen clar. La indústria valora els autors i organitza fires semblants a les del llibre, perquè considera que els jocs són un be cultural. El comissari de Dau Barcelona, l'amic Oriol Comas, també. Per això ha escalfat motors durant un mes amb un cicle de conferències sobre diversos aspectes del joc. Ahir, la vigília de la inauguració, es van concedir els premis Dau als millors autors (consolidats i novençans) i, sobretot, el Premi especial a una vida de jocs, una mena d'Oscar honorífic. Enguany ha recaigut en l'alemany Erwin Glonnegger, que va ser director editorial de l'editora Ravensburger de 1949 a 1985. Segons el jurat, Glonnegger “va ser la primera persona en la indústria internacional del joc de taula que va saber veure que un joc és una obra de creació i que, per tant, el paper dels autors és fonamental i irreemplaçable”. Pot semblar una obvietat, però algú sabria dir algun nom d’autor dels jocs de taula que té a casa?

Glonnegger va dirigir la producció de jocs tan populars com el Memory o Malefiz (de Werner Schöppner). Amb aquest segon passa com amb moltes pel·lícules de Hollywood. Educa el va editar en castellà a mitjan anys seixanta, però li va canviar el títol, i potser algun lector el recordarà com El juego de la barricada. Els experts també valoren que fos l'editor dels jocs d'Alex Randolph, considerat com el més gran creador de jocs de la història. La tasca d'edició de Glonnegger influïa molt en el resultat final del joc, de manera que al final també ell en va crear alguns. I va escriure un dels llibres de jocs més valorats: Das Spiele-Buch. Quan se'n va publicar la primera edició els lectors es van enfrontar, per primera vegada, a un llibre que identifica els jocs amb el nom del seu autor. Glonnegger ja és un ancià a qui li costa viatjar. Ahir a la tarda, al Palau de la Virreina, van recollir el premi Dau les seves filles, i van dir que encara juga.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 14/12/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma