El piolet dels mots

Avui fa cent anys que van sortir publicats els primers mots encreuats al suplement Fun del diari The New York World que havia dirigit Joseph Pulitzer fins a 1911. Els signava Arthur Wynne, un anglès de Liverpool que havia anat a fer les Amèriques, probablement fugint de l'ombra allargada de son pare, que era l'editor del diari Liverpool Mercury. Als Estats Units va treballar en diversos diaris del magnat William Randolph Hearst. Wynne mai no va sospitar que passaria a la història per aquell joc romboïdal publicat el 21/12/1913 amb el nom de word-cross, un neologisme que una confusió tipogràfica va invertir tres setmanes més tard, de manera que el word-cross puzzle va esdevenir el cross-word puzzle. La història dels encreuats es fonamenta en un concepte tan aclamat a l'era digital com la interacció. Dos mesos després Wynne ja anuncia que n'ha rebut uns quants d'elaborats espontàniament per lectors. Sorprès per aquesta reacció, el dia 1 de febrer de 1914 els esperona a enviar-ne més: “És més difícil fabricar un encreuat que no pas resoldre'l. Si no s'ho creuen, provin de fer-ne un”. La provocació funciona. La setmana següent surt el primer d'un lector, signat per la senyora M. B. Wood, i Wynne aviat adopta el rol d'editor, un càrrec que alguns diaris grans mantindran. Avui Will Shortz és el màxim expert mundial en jocs de paraules i signa  editor d’encreuats (del New York Times), no pas crucigramista.
 
Wynne tria entre les graelles que rep, corregeix les definicions com li sembla i introdueix petits canvis a les solucions. El març de 1915 rep una mitjana setmanal de 25 cross-words de lectors i escriu irònicament que amb el material acumulat, podria publicar-ne un cada diumenge fins a l'any 2100. Però la passió li dura poc. Aviat s'atipa de les constants cartes de queixa per les irritants errades tipogràfiques que comporta una secció de compaginació tan delicada i en 1921 ofereix el lloc a una joveneta que acaba d'arribar a la redacció: Margaret Petherbridge. Quan en 1925 els crosswords travessin l'Atlàntic i s'estenguin com la pólvora per totes les llengües europees, la primera dama dels mots encreuats ja serà Margaret Farrar (cognom de casada). Li devem innovacions com l'encreuat blanc i les definicions críptiques que encara avui intentem fer  el meu company Fortuny i jo des de les pàgines salmó d'aquest diari, hereus com ens sentim del tarannà d'en Tísner. Fins que no es demostri el contrari, el crucigrama més antic editat a Espanya data del 25 de juliol de 1925 i està construït en català. Figura a la pàgina 247 del número 186  del suplement infantil Virolet de la revista Patufet. En castellà el més antic que he aconseguit documentar va sortir publicat a la revista Selecciones (revista mensual ilustrada de lectura para todos que aparece el día 2 de cada mes) el 2 de setembre de 1926. Acabo amb un enigmàrius: “L'eina de l'alpinista més relacionada amb Twitter (6 lletres)”. Què?

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 21/12/13

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma