divendres, 20 de desembre de 2013

La lògia amazònica

Ho reconec. Visito menys llibreries (de vell) des que existeix Amazon. A finals dels noranta, quan buscava els llibres estranyíssims de ludolingüística que em van servir per constituir el país de Verbàlia, vaig arribar a ser un client premium de Jeff Bezos. Tenia una visa només per a Amazon i la portava al límit del meu PIB particular. Encara ara em fascina poder comprar un llibre (exhaurit) amb un clic i que m'arribi a casa en menys de 48 hores des de l'altra punta de món. Si fos conspirador, que no és  el cas, seria de la lògia amazònica. He llegit que els seus empleats treballen sota una pressió inhumana perquè els clients puguem anar tan ben servits. M'ha semblat que exageraven. La competitivitat sempre en genera, de pressió. Qui no treballa sota pressió avui? La pressió és com el clima: una cosa és la temperatura i una altra la sensació de fred o calor. Qui pot mesurar la sensació de pressió? Els amics del sector editorial m'han intentat convèncer que Amazon, amb Google i els altres enciclopedistes del segle XXI, són els grans enemics del llibre tal i com el coneixem. També ho veig exagerat. Les coses canvien i els llibres també canviaran.
 
Ara, però, conec un cas que em predisposa contra els meus admirats amazònics. Manu Palau és un emprenedor valencià que ha creat l'empresa Brain Picnic, dedicada als jocs educatius. En dos anys ha aconseguit treure el nas al mercat. La xarxa AVIVA, Agències de Promoció del Valencià, ha triat un dels seus jocs. També ha decidit que aquest 2013 els seus productes estiguin disponibles a Amazon. Es va donar d'alta a primers d'any i ja ha rebut comandes, diu, des de Bèlgica, Alemanya o Luxemburg. Ara, però, té bloquejats tots els productes durant la temporada nadalenca. Des del 20 de novembre i fins passat festes ningú no pot ni podrà comprar cap joc de Brain Picnic a Amazon, just en el moment de màxim consum del sector. El motiu esgrimit és que no han assolit prou volum de venda. Palau argüeix que fa mesos que paga religiosament la seva quota de venedor i que difícilment augmentarà les vendes si el descataloguen en el pic del consum. Amazon respon amb unes paraules que podria signar Rajoy: “Aquesta decisió és definitiva, de manera que futures consultes relacionades amb aquest tema podran ser no contestades”. En una superfície finita (una botiga) això entra dins de la lògica del comerç, que arracona els productes que menys ven en detriment dels que tothom busca, però en una d'infinita (un portal digital) no s'entén. No havíem quedat que el món digital ho tenia tot per ser més just que l'analògic? La condició humana és il·lògica.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 10/12/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir