dijous, 12 de desembre de 2013

Llegir Belén Esteban


A vegades l’actualitat es confabula per ajudar-nos a entendre una situació. Aquesta setmana ha mort, als 78 anys, l’editor André Schiffrin i aquesta setmana, també, ha arribat al número u de la llista de més venuts el llibre de Belén Esteban, titulat Ambiciones y reflexiones (tal qual). Schiffrin era un editor fill d’editor, que havia mamat la cultura editorial i coneixia el valor intel·lectual de la seva feina. Un dia, després d’haver fet créixer el prestigi de Pantheon Books, va deixar-ho córrer perquè es va adonar que el món editorial havia agafat un camí que no li agradava. Es fixava en el que predicaven els directius del gran grup on treballava, a Random House, i veia que la distància entre les ambicions i les reflexions, precisament, cada dia era més insalvable. La justificació comercial passava per sobre de la qualitat i, de mica en mica, arraconaria la literatura fins a convertir-la en un gènere minoritari. Les seves prediccions no podien ser més exactes i així, avui dia, hi ha gent que fa hores de cua davant d’un Corte Inglés per aconseguir que Belén Esteban els signi un exemplar del seu llibre.

André Schiffrin va escriure les seves idees en un text molt bo, L’edició sense editors, publicat el 1999. Des d’aleshores, el panorama que ell descrivia ha empitjorat. L’arribada del llibre electrònic ha afegit nous elements per a la crisi del model tradicional. En alguns casos el text ha esdevingut secundari, gairebé una nosa, i els editors del llibre digital estudien com fer-lo més atractiu: amb enllaços i vídeos que ampliïn el contingut, animacions que afegeixen una banda sonora... De tot això en diuen “reimaginar el llibre”, com si la imaginació ja no fos cosa del lector. A Espanya, com que la gent no llegeix gaire, ni llibres de paper ni dels altres, tot això passa força desapercebut. En el fons, però, el llibre de Belén Esteban és un dels pocs casos en què l’edició electrònica tindria un sentit. Quan el text és purament una excusa per fer diners, els seus seguidors agrairien més un llibre fals, un recull d’imatges on la poguessin veure com crida, s’estira els cabells, plora i s’afila les ungles per a la batalla.

Jordi Puntí, El Periódico, 7 de desembre del 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir