divendres, 20 de desembre de 2013

Quina papereta?

Ara que els nostres polítics ens han informat del text de la pregunta convé fer alguna consideració sobre la disposició tipogràfica que haurà d'adoptar perquè ens permeti  conèixer de forma clara la naturalesa de la resposta dels electors. L'artifici retòric que ha desencallat l'acord n'encadena dues, de manera que dues podran ser també les respostes de tots els votants que d'entrada diguin sí:  la famosa emperadriu Sissí i el no menys econegut Sinó. Els que ja d'entrada diguin No, com en aquell cèlebre eslògan antiatlantista del PSOE que una compareixença televisiva de Felipe González va capgirar com un mitjó, s'hauran de limitar a la resposta única: No + Zero, entenent que Zero aquí vol dir deixar la casella en blanc. Aquestes condicions, doncs, propicien un bonic catàleg de vots nuls, voluntaris o involuntaris, que podrien ser de quatre tipus: 1) No + No, 2) No + Sí, 3) Zero + No, 4) Zero + Sí. Si hi afegim els habituals esperits lírics que guixen les paperetes electorals amb missatges d'amor o bé les col·loquen al sobre acompanyades d'una estampeta, el 9/11 el bàndol del Nul podria ser un festival. Cal posar-hi remei amb urgència, ara que encara tenim onze mesos per davant. El pressupost aprovat per fer la consulta hauria de contemplar el disseny de la papereta. No és només una qüestió ortotipogràfica. Si descartem el vot per pantalla tàctil, que seria la solució més eficaç perquè permetria encadenar fàcilment les preguntes, la cosa pren un caire digne de congrés d'origami. 
 
No hi entenc gens, de papiroflèxia, però crec que he trobat una solució. Dec la inspiració al Servei Català de Trànsit, amb qui mantinc una correspondència regular fonamentada en el verb deure. Per obrir les seves amables notificacions no em cal cap obrecartes. Ja faig resseguint les diverses línies de paper perforat que em permeten descartar les pestanyes laterals i separar el full interior de l'exterior que hi fa de sobre. La idea pel 9/11 seria la mateixa. La primera part de la pregunta encadenada es respondria simplement arrencant la pestanya del No o la del Sí. En el primer cas, apareixeria un No inequívoc. En el segon, sortiria la segona part de la pregunta encadenada amb les dues possibles respostes. Només caldria guixar el paper per respondre Sí o No a l'interior d'aquesta segona pestanya. Si un espectre tan ampli de polítics han estat capaços de trobar una pregunta compartida, segur que una catèrvola de dissenyadors, publicistes i arquitectes a l'atur poden trobar  un sistema inequívoc que redueixi el risc de vots nuls. I si al final no es volen embolicar a fer un concurs públic, que parlin amb el dissenyador del Servei Català de Trànsit.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum, 17/12/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir